Criatures  /  Embaràs i criança 12/04/2022

El que mengen els nadons importa

Quan el nadó té sis mesos pot menjar de tot, segons les últimes recomanacions pediàtriques, que han allunyat el calendari mític dels aliments

2 min
Als nadons els agrada agafar els aliments amb les mans, perquè el tacte i el so dels aliments també influeix en el plaer de menjar

S’ha acabat, això de comptar quants mesos té el nadó per introduir aliments. A partir dels sis mesos, la llet materna o l’artificial es complementa amb tots els aliments. Hi ha precaucions, esclar, i tres tipus d’aliments (només tres!) amb els quals cal extremar la vigilància. Però res més, perquè el gluten, els ous, les verdures, les hortalisses, les fruites, les carns, els llegums i també el marisc són benvinguts.

“Ara com ara el calendari dels aliments ja no existeix”, afirma la dietista-nutricionista del servei de gastroenterologia, hepatologia i nutrició pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu, Dámaris Martínez, que ha coescrit amb Isidro Vitoria i Verónica Vélez el llibre La alimentación del niño pequeño. Consejos y recetas para una buena nutrición infantil (Plataforma Editorial). Hi ha barra lliure, doncs, a partir dels sis mesos. Però hi ha tres precaucions. La primera és la que fa referència al mercuri, que acostuma a trobar-se acumulat als peixos blaus de mides grans, com són l’emperador, el tauró i la tonyina. Per tant, són els peixos que no es recomana donar als nadons, i també es recomana que no en mengin les embarassades ni la població de més edat. Per contra, les sardines i els seitons, que acostumen a viure una mitjana d’un o dos anys, serien peixos blaus amb poca acumulació de metalls pesants. 

La segona precaució o prohibició passa per oferir aliments amb nitrats. Les fulles d’algunes verdures, com ara les bledes, els enciams o les borratges, fixen nitrats per culpa de la poca intensitat de llum amb la qual creixen, perquè són aliments d’hivern, i, per tant, les seves fulles absorbeixen poques hores de sol. L’efecte dels nitrats és que es poden transformar en nitrits en l’organisme i, més tard, es fixarien en l’hemoglobina; per tant, afectaria els glòbuls vermells.

I la tercera serien els fruits secs, bàsicament per un motiu: perquè la textura i la grandària, en alguns casos, podrien causar ennuegaments.

Dels sis mesos a l’any, menjar triturat o a trossos?

Triturat o a trossos? Com la família triï, però prèviament cal haver-ho consultat al pediatre, que ha d’assegurar que el nadó està preparat per a una de les opcions, especialment la de menjar a trossos. “Els requisits que expliquem a les famílies que volen optar pel menjar a trossos és que el nadó ha de sostenir el cap, s’ha d’asseure a la cadira sense ajuda, ha de saber agafar l’aliment i endur-se'l a la boca”, explica la dietista-nutricionista Dámaris Martínez, del servei de gastroenterologia, hepatologia i nutrició pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu. Si el nadó no segueix aquestes condicions, llavors els pediatres aconsellen que s’opti pel triturat. “Amb les condicions explicades, el que busquem és que la criatura ingereixi correctament i, per tant, disminuir el perill d’ennuegament”.

Dit això, però, l’especialista també afegeix que tant una opció com l’altra són bones entre els 6 i els 8-10 mesos màxim, i que s’hi ha de seguir segons cada família s’hi senti millor. “Si s’opta pel menjar a trossos des dels sis mesos, llavors els aliments tous, bullits, seran els ideals, i sobretot en forma de bastonet, perquè el nadó els agafarà amb la mà completa i no fent pinça, que és un gest que aprenen més tard”. Pel que fa als llegums, especialment els cigrons, és millor oferir-los aixafats, tant si se segueix el format de triturats com a trossos. “Els cigrons, per la seva forma rodona, és millor no donar-los sencers, i per això millor aixafar-los”.

Tret d’aquests tres grups d’aliments, “científicament no queda demostrat ni el benefici ni les contraindicacions d’introduir tots els aliments de manera primerenca o tardana”, afirma la dietista-nutricionista Dámaris Martínez. Però, en canvi, sí que consideren "que a partir de l’any la criatura ha de compartir la taula familiar amb els àpats que la família faci”, diu l’especialista. Les precaucions seran les tres esmentades, i la de no oferir-li aliments als quals s'ha afegit sal. “No vol dir que no hagin de menjar aliments que siguin intrínsecament salats, sinó aquells als quals se’ls n'ha afegit durant l’elaboració”.

En aquest llibre recullen consells i receptes per aconseguir una bona nutrició infantil.

Finalment, a partir de l’any, el criteri que ha de seguir la família per alimentar el nadó és el mateix que aplica per a tothom. La millor explicació en nutrició és la que recomana que s’agafi un plat blanc rodó i, tot seguit, es divideixi mentalment en dues parts. En una meitat hi ha d’haver les verdures. L’altra ha d'estar dividida en dos quarts: en un quart hi ha d’haver hidrats de carboni complexos (pa integral, llegums, patates o tubercles rics en hidrats) i en l’altre, proteïnes (carn, peix, llegums, ous).

stats