EMBARÀS
Criatures  /  Embaràs i criança 22/07/2022

Llevadores al límit

Hi ha professionals que han de doblar guàrdies i centres que cobreixen la manca de llevadores amb personal no especialitzat

3 min
Una llevadora del CAP Guinardó de Barcelona

BarcelonaNo és cap novetat. Falten llevadores i les professionals fa temps que alerten d'aquesta mancança, però ara s'està tornant crítica. Mentre a la Unió Europea hi ha 69,8 llevadores per cada 100.000 dones i 25,9 llevadores per cada 1.000 naixements, a l’estat espanyol hi ha 31,6 llevadores per cada 100.000 dones i 12,4 per cada 1.000 naixements. La situació a Catalunya encara és més alarmant: hi ha només 17 llevadores per cada 100.000 dones i 10,47 per cada 1.000 naixements, segons denunciava fa uns dies l'Associació Catalana de Llevadores en un comunicat. A parer de Lucía Burgos, llevadora i tresorera de l’associació, el nombre òptim per tal de poder desenvolupar les seves competències en l'àmbit hospitalari, d’atenció primària i domiciliària "seria una ràtio semblant a l’europea”.

Per a la també coordinadora de l’ASSIR Mollet, el motiu principal de la manca de llevadores és que les places per formar-se en infermeria obstètrico-ginecològica ofertes anualment són insuficients en relació amb la demanda. “No és que les professionals no vulguin formar-se, sinó que cada any es queden moltíssimes infermeres sense poder realitzar l’especialitat”, apunta Burgos, que afirma, tanmateix, que “més de la meitat de les llevadores que es formen a Catalunya, una vegada finalitzen la formació marxen a la seva comunitat autònoma d’origen". A més, al ser una professió tan feminitzada, les baixes laborals fruit d’embarassos i maternitat "costen molt de cobrir”. Una situació, apunta, que “encara s’ha agreujat més arran de la pandèmia del covid-19”.

En el seu comunicat, les llevadores catalanes afirmen que, actualment, al nostre país ja hi ha centres que no poden cobrir les places de llevadora, les quals són cobertes per professionals no especialitzats, una gestió que, en paraules de Burgos, “comporta un risc per a la seguretat de la pacient, a més d’un greu intrusisme professional”. Una situació que també està provocant que la majoria de llevadores, “per responsabilitat ètica i personal", estiguin doblant guàrdies i treballant en diferents centres "per poder donar resposta a les necessitats de la població”, continua Burgos. També preocupa molt la manca de relleu en el si de la professió. A finals del 2022 es jubilaran 190 llevadores i només es formen 73 noves residents, situació en la qual també ha influït que la formació de llevadora hagi estat aturada gairebé 10 anys.

El problema és, a parer de la llevadora Laia Casadevall, que atén parts a casa, que les llevadores no tenen carrera pròpia. És una especialitat dins del grau d'infermeria. "No interessa que siguem autònomes com a la resta d'Europa", apunta. "En ser una especialitat, has de fer unes oposicions i és un llarg procés i, a més, s'ofereixen poques places cada any. Ells mateixos fomenten que no hi hagi llevadores", assegura Casadevall, que es va formar com a llevadora a Anglaterra. També lamenta que les llevadores no tinguin col·legi professional propi. Ara formen part del d'infermeria.

Una figura que s'ha revaloritzat

Davant la demanda de parts més respectats i menys medicalitzats, s'ha reivindicat la figura de la llevadora, que és qui ha d'atendre els parts de baix risc. “La societat i la ciència donen suport al part liderat per llevadores i als centres gestionats per llevadores”, diu la llevadora Eva Adarve. El procés de part, continua, “és un procés fisiològic pel qual passa una dona sana i, per tant, la tasca ha de centrar-se a acompanyar i intervenir només quan calgui, una tasca que les llevadores portem anys reivindicant”. Més tenint en compte, subratlla, que disposen de la "formació holística i científica que cal per poder acompanyar la dona en el procés amb seguretat i qualitat”.

Pel que fa al tàndem llevadora-ginecòleg durant el part, la llevadora de l’ASSIR Mollet Roser Samsó especifica que uns i altres tenen funcions diferents. "No és cap competició ni cap cursa d’obstacles, sinó que treballem en equip respectant-nos mútuament”, diu. Si que és cert, reconeix, que abans, atesa la manca de llevadores, potser no podien desenvolupar tot el seu bagatge ni les seves funcions. "Però ara la nostra feina s’ha tornat més visible”, destaca. Samsó il·lustra la seva afirmació amb el seu testimoni personal, ja que, durant 20 anys, ha treballat en una sala de parts d’un hospital públic, des d’on ha pogut observar com ha canviat el seu rol. I afegeix: “Les llevadores que acompanyem les dones en el moment del part sempre intentem que sigui des del respecte, escoltant com la dona vol viure aquesta etapa i fent el que estigui a les nostres mans perquè es desenvolupi de manera fisiològica”, un paper creixent fruit “de la demanda que fan les mateixes dones ”.

Des del departament de Salut s'assegura que en la convocatòria per a la formació de llevadores del 2022-2023 s'han ofertat totes les places residents demanades pels centres docents. En total, 71 de les 72 acreditades, dues més que en l'anterior convocatòria.

 

Augmentarà a mitjà termini el nombre de llevadores?

Lucía Burgos: “Confiem que els departaments competents siguin sensibles a la reiterada demanda de l’augment de places de LLIR de llevadores, que creixi el nombre de places de formació i que els hospitals convoquin la totalitat de les places acreditades per la formació LLIR”

Eva Adarve: “Teòricament hauria d’evolucionar a millor, però tenim un problema greu de professionals: en manquen moltes per poder garantir els drets de les dones. Cal inversió en formació i segurament en mancaran fins que es reconegui el grau de llevadora”

Roser Samsó: “La societat ja ha vist la importància de la feina de les llevadores; si no es posa remei a la manca de llevadores que hi ha actualment augmentant la formació de les futures especialistes, anirem enrere i perdrem funcions perquè les que hi ha ara no poden fer front a la demanda de feina actual”

stats