Criatures 29/02/2020

La ferida emocional de la cesària

És obvi que és una operació que salva vides. Però hi ha dones que han tingut una mala experiència amb la seva cesària i això les ha afectat emocionalment

Paloma Arenós
5 min
Hi ha dones que han tingut una mala experiència amb la seva cesària i això les ha afectat emocionalment

Que la cesària salva vides de mares i nadons és una veritat irrefutable. I que en els últims 3 o 4 anys els equips mèdics i els hospitals d’arreu de l’Estat estan fent una aposta decidida per oferir una operació més respectuosa quan és possible clínicament també és una altra certesa. Però, en ocasions, hi ha cesàries innecessàries o cesàries mal viscudes que provoquen una ferida emocional en la mare que va molt més enllà de la ferida física, del tall a la panxa. Els motius poden ser diversos: una mala praxi sanitària, manca d’informació (sense diàleg ni escolta atenta entre l’equip mèdic i la gestant), el fet de no permetre l’acompanyament de la persona escollida, el fet de no deixar el nadó pell amb pell amb la mare després de néixer per reforçar el vincle...

La sabadellenca Maria P., educadora, té un record agredolç del seu primer part. “Em vaig sentir la convidada de pedra d’aquell moment. Gairebé no em van tenir en compte. Es va decidir una cesària perquè la nena venia de natges i no hi havia cap professional que fos capaç de girar-la. No se’m va plantejar cap alternativa ni vaig poder decidir res. Però un cop va néixer, se la van emportar per netejar-la, fer-li proves... mentre em cosien. Jo estava connectada a les màquines i una mica grogui. Lamentablement, ningú em va dir que la nena havia nascut bé i que tot estava correcte. Vaig passar molta angoixa perquè pensava que com que no me l’havien ensenyat, tot havia anat malament i potser estaven reanimant-la!”, lamenta quan recorda el naixement de fa 17 anys. “El que més em dol és que em van arrabassar la nena. No vam poder fer pell amb pell, no la vaig poder acaronar ni besar acabada de néixer ni donar-li la benvinguda que jo volia. Aquesta sensació de soledat em va afectar durant molt de temps!”, diu.

Com ha de ser una cesària respectuosa?

Des del juliol del 2018, l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron ofereix a les dones embarassades que requereixen cesària la possibilitat d’escollir aspectes clau de la intervenció per afavorir el vincle mare-fill. Sempre garantint la seguretat de tots dos, l’hospital canvia el paradigma per oferir més protagonisme a la mare i li permet viure el part de la manera que li sigui més idònia. Elena Carreras, cap d’obstetrícia i ginecologia de la Vall d’Hebron, destaca que, fins ara, l’equip mèdic prenia més protagonisme durant la cesària que no pas en un part vaginal per assegurar-se que “tot anirà bé’’. Però, per a Carreras, aquesta situació provoca que la mare no visqui el part “com una situació especial i única per recordar tota la vida’’. Per exemple, pot passar una bona estona fins que la mare pot tenir el seu fill al pit o no es deixa que l’acompanyant talli el cordó. Aquests són dos aspectes que canvien amb el nou sistema en què, si la seguretat està garantida, s’acosta la cesària al part.

Des de l’associació El Parto es Nuestro, una de les principals queixes que reben de les dones que han passat per una cesària és la separació dels seus nadons durant hores, que en moltes ocasions va acompanyada d’una manca d’informació total sobre l’estat dels nadons. Segons Elena Gil, portaveu de l’entitat, “quan hi ha una separació abrupta entre mare i nadó l’experiència és molt traumàtica i, a més, dificulta l’establiment del vincle i l’inici de la lactància”. Des de l’associació denuncien que, encara ara i en alguns hospitals, hi ha pràctiques que incomoden molt les mares. Ara bé, reconeix que en els últims anys “hi ha una tendència en els hospitals públics a fer una cesària més humanitzada”, tot i que alerta que als privats “els percentatges de cesàries innecessàries continuen sent elevats”.

MASSA CESÀRIES?

L’Organització Mundial de la Salut recomana que la taxa ideal de cesàries hauria de ser entre el 10% i el 15% dels parts. A Catalunya, segons el departament de Salut, el 2017 un 26,2% dels naixements van ser per cesària, un 62,4% van ser vaginals i un 11,1% van ser instrumentals (mitjançant ventosa o fòrceps). Quan s’entra al detall de la titularitat de l’hospital, les cesàries s’enfilen en els privats.

LA FERIDA EMOCIONAL  DE LA CESÀRIA  Com ha de ser una cesària respectuosa?  Com sanar emocionalment la ferida

Emma Ribas, psicòloga perinatal i sexòloga -especialitzada en l’atenció a la parella, l’embaràs, part i postpart- s’ha trobat amb dones molt angoixades a la consulta “després d’una cesària mal viscuda”. “En ocasions, quan venen no saben exactament què tenen, però hi ha un malestar emocional evident, que les afecta a elles i en ocasions s’estén a la parella i a la criança. La primera pregunta que els faig és: «Quin part vas tenir tu? I la teva parella?» A partir d’aquí, tant si va ser un part vaginal com per cesària, si s’han sentit soles, no enteses ni acompanyades, tenim l’inici de la ferida emocional”.

Ribas diferencia entre una cesària ben viscuda o una de mal viscuda. “La ben viscuda és quan la gestant ha estat informada en tot moment de què passarà i li han ensenyat un ampli ventall dels escenaris possibles, quan l’equip mèdic, la mare i la parella fan equip, quan la dona ha pogut expressar els seus dubtes i la seva veu ha estat escoltada. Tant és si és d’urgència -quan sol haver-hi agraïment perquè ha salvat vides- o programada -per la seva fisiologia, etc.- ho viurà bé si s’ha sentit respectada i tinguda en compte”. Ribas reflexiona sobre l’atenció que la mare necessita després d’una cesària i conclou que no sempre descansa com necessita -tot i els punts, el tall, el dolor- i, a més, principalment es fa càrrec del nadó. Per això, considera vital el suport emocional i logístic per a la mare durant l’embaràs, en el part i en el postpart “per facilitar el vincle amb el nadó i evitar una depressió postpart”.

Com sanar emocionalment la ferida

La sexòloga i psicòloga perinatal Emma Ribas detalla les eines que fa servir per sanar la ferida emocional d’una cesària mal viscuda. “Faig servir la teràpia narrativa perquè expliquin el part. És important viure el dol del part imaginat i que no va poder ser. Normalment pot activar el dol d’altres pèrdues que no s’han afrontat”. També treballa la regulació emocional: “Cal identificar l’emoció, aprendre a escoltar-la i acceptar-la. Saber que podem regular les emocions cultivant la serenitat”, detalla. Una altra manera d’afrontar el dolor és elaborar la línia de vida. “La persona fa un esquema lineal de la seva vida anotant les experiències que ha viscut. Ens serveix com un escànner per detectar altres possibles ferides del passat no elaborades i treballar-les”, descriu. Ribas destaca que “hi ha ferides emocionals que si no les sanem supuren tota la vida, mentre que una nova ferida en pot sanar una d’anterior”. I conclou: “De les ferides sempre n’aprenem!”

stats