La fi d'un cicle

Es veu que s'ha acabat el bròquil. Tothom en va ple, els telenotícies, les tertúlies radiofòniques i les converses amb el conductor del bus: el Barça ja no és el millor equip del món. Als diaris diuen que s'ha acabat un cicle, que ja no juguen com abans ni pressionen amb aquella fe. Això no hauria de ser cap drama, tampoc. Al cap i a la fi, aquests jugadors ens han donat en cinc anys tantes alegries que fins i tot semblava que havien aconseguit esborrar aquest convenciment tan culer que en l'últim moment ens xiularan un penal en contra o que just quan la Lliga està gairebé al sac se'ns lesionarà el crac o si molt convé ens el segrestaran.

Però no, es veu que això del pessimisme culer es porta a la sang i no l'esborra ni el millor equip de la història. Només han fet falta un parell de resultats desfavorables perquè surtin tots els profetes de torn i estripin pel broc gros contra aquest equip que fa dos dies no era d'eixe món. Sap greu, sap greu perquè ara està rebent tothom, fins i tot l'entrenador, que ja té pebrots la cosa. I sobretot sap greu perquè el motiu de la davallada de l'equip és tan òbvia que sembla mentida que ningú l'hagi vist. A veure, quants jugadors s'han estrenat com a pares d'uns mesos ençà? Va, feu l'esforç, repasseu l' Hola i feu números: mitja plantilla, com a mínim. Doncs ja està. Com voleu que estiguin igual de frescos? Que ja no us en recordeu de com estàveu vosaltres el primer any de tenir el nen? Eh? Doncs feu memòria. Com voleu que Pedro pressioni si fa dos mesos que no dorm més de tres hores seguides? Com voleu que Cesc trenqui des de la segona línia si fa una setmana que la nena té còlics i marraneja més que Mourinho quan perd? I Messi, pobret, que no ho veieu que el dia abans del partit de Munic es va passar la nit fent viatges a la farmàcia de torn perquè s'havia quedat sense Dalsy?

És ben clar, home, tot el problema del Barça rau en el fet que s'ha convertit en un equip de pares primerencs que van curts de son, tant que fins i tot en Piqué s'ha afaitat el cap perquè ningú pugui veure'l despentinat després d'una nit passejant el nen passadís amunt i avall a veure si fa el rotet. O sigui que no cal patir, això del Barça és un problema temporal. D'aquí quatre dies la canalla dels nostres cracs faran pipí sols i deixaran de fer-los glopades a les samarretes. I tornarem a ser imbatibles.