AINHOA BOIX

Anar d'acampada, tot beneficis

S'aprenen valors com la tolerància i la companyonia

Anar d'acampada,  tot beneficis / FOTO: ESCOLTES I GUIES CATALUNYA Zoom

Quan es valora que els nens vagin d'acampada, no hi ha discussió. Tant psicòlegs, com pares, com gerents i monitors d'agrupacions excursionistes coincideixen que és una activitat summament beneficiosa per als infants. I, per ells, ni l'edat ni la procedència del nen suposen un problema: qualsevol nen amb més de cinc anys pot participar en una acampada a l'aire lliure i gaudir d'una activitat que implica estar en contacte directe amb la natura, amb canalla d'edat similar i adquirint valors com la companyonia, el respecte als altres o la resolució de problemes.

Fixeu-vos, si no, en la Sofía i l'Iñaki, dos germans de 5 i 13 anys. Tots dos van fer la primera acampada a la mateixa edat, els cinc anys, i tots dos participen avui en les dinàmiques i sortides que organitza durant tot l'any el centre excursionista del qual formen part, Scouts Bitácora. Ho explica la seva mare, Ángela González, que també concreta que la passió per la natura dels seus fills ve de família. El seu marit va ser scout i, el seu cunyat, avui monitor de la mateixa agrupació a la qual pertanyen els nens, també. Però aquesta no és l'única cosa que comenta aquesta valenciana. González, a més, explica que les acampades han fet dels seus fills persones més tolerants, respectuoses, independents i organitzades.

Les seves paraules no disten gaire de les de Trini Molist, comissària general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i, per tant, gran coneixedora del món de l'escoltisme i dels seus beneficis. Ella, igual que González, parla del creixement espiritual i personal que experimenten els nens quan surten d'acampada, però també d'un altre valor íntimament lligat a la filosofia escolta i, en general, dels excursionistes: l'amor per la natura i pel país. "Es tracta de recórrer el país d'una manera diferent, que és fer-ho caminant i amb una motxilla a l'esquena. És estimar el país, el territori, els paisatges que tenim al costat", indica Molist, que recorda que les zones d'acampada actuals, i especialment les més de cent que formen part de la xarxa de Campaments i Més de la qual l'entitat catalana és propietària, compten amb instal·lacions que garanteixen la seguretat dels nens. I és que aquesta professional sap que el benestar físic de l'infant, juntament amb el psíquic, és una de les màximes preocupacions dels pares quan els seus fills se'n van d'acampada.

Fora preocupacions

De les preocupacions dels progenitors n'és especialment conscient la fundadora del centre de desenvolupament infantil Creix, amb seu a Barcelona i Mallorca, Helena Alvarado. Però també subratlla els beneficis que aquest tipus de sortides poden tenir en uns nens cada vegada més sobreprotegits pels seus pares i amb menys possibilitats de participar en dinàmiques que, com el treball en equip o la resolució de problemes, no formen part del dia a dia de les escoles. I és que, per aquesta psicòloga i pedagoga en contacte diari amb nens, les acampades, com qualsevol tipus d'activitat que impliqui socialitzar-se i expandir-se, són molt positives per als infants.

"Deslligar-se dels pares i resoldre per un mateix les diferents dificultats a les quals es poden enfrontar i viure noves experiències durant aquesta estada a la natura és molt beneficiós", diu Alvarado, que, a la pregunta de què hem de fer si el nostre fill no vol anar d'acampada, respon taxativament. "Hauríem de dir-li: «D'acord, no t'hi quedaràs tota una setmana, però sí dos o tres dies»". I afegeix: "El tema és fer coses que permetin que aquest nen sigui independent, que se separi un poc dels pares".