Tenir cura d’en Narcís
Llegeixo el comentari d’un col·lega que afirma que ara els “narcisos adolescents s’ofeguen a les xarxes”, tot just després de rebre la classe particular d’una adolescent sobre com bellugar-me millor a Instagram. Penso, una vegada més, sobre la mania adulta de posar l’etiqueta i el problema abans que pensar com són els adolescents i quin sentit té el que fan, en aquest cas, gestionant digitalment les seves imatges. (Sort que, per poder fer una altra lectura, J. Bernabeu acaba de publicar Adolescents, també a la xarxa).
Tota adolescència necessita miralls. Necessita reflexos d’ella mateixa per descobrir una part del que és i els canvis que se succeeixen. Els miralls d’abans, d’argent viu, eren unidireccionals, no responien a cap pregunta ni es prestaven a les enquestes. Era cada adolescent, enmig de les seves vivències, en soledat, qui sentia acords i desacords en el que veia; depenia d’ell o ella passar-se més o menys hores en la pròpia contemplació. Ara aquestes mirades són imatges, també de l’instant fugaç, però que penjades a la xarxa poden ser mirades i vistes, poden perdurar com a imatge pròpia el temps que es vulgui. No es tracta tant de mirar-se com de ser mirat. Els aporten tres components: poden donar fe activa que existeixen; permeten experimentar en directe la singularitat o la raresa de la seva manera de ser; ajuden a descobrir que no estan sols amb la seva adolescència. Sempre hi ha algú a l’altra banda del mirall a qui agradar.
El reflex dinàmic d’un mateix pot servir per fer més fàcil l’autoconeixement. Les reaccions dels iguals a la pròpia imatge projectada poden ajudar a assajar i a anar trobant la pròpia manera de ser. Les mirades adultes als seus reflexos poden ajudar a superar la superfície i descobrir vivències, valors, desitjos que queden a sota, apuntades només amb alguns píxels. Sempre que els envoltin adults que siguin menys narcisos, que se’ls mirin amb proximitat.
El veritable narcisisme té a veure amb la direcció de la càmera. Adults o adolescents, ¿on posem el focus? La preocupació educativa comença quan a la xarxa només parles de tu i esperes que els altres només parlin de tu. L’educació a Instagram consisteix a ajudar-los a mirar al seu voltant i demostrar que hi veuen i no només miren, a posar la seva imatge formant part d’una realitat. “Pots posar una foto teva, però han de sortir els altres i s’ha de veure el paisatge”.
