Una mirada diferent. Jo he vist món

Si l'adolescent està preparat, i la família s'ho pot permetre econòmicament, "l'experiència d'estudiar un curs a l'estranger és molt recomanable", afirma Mar Badia Martín, professora del departament de psicologia de l'educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ara bé, matisa: "No sóc partidària de forçar el noi si no vol fer-ho, ni tampoc d'enviar fora el que no és prou madur, perquè fora de casa s'haurà d'enfrontar a moltes situacions per a les quals pot no estar preparat", continua explicant Badia.

El Guillem Feliu (17 anys) s'hauria quedat a viure als Estats Units, però només hi va passar quinze dies amb un intercanvi de famílies amb l'institut. Fins i tot va trucar als pares per dir-los que no volia tornar, perquè estava aprenent molt, sobretot anglès, i perquè se sentia molt ben integrat amb la família d'acollida i a l'escola on estudiava. "Nosaltres ens vam posar molt tristos quan ens deia per telèfon que no volia tornar, però al mateix temps ens alegràvem que l'experiència li servís tant", comenten els pares del Guillem.

El cas és que a Joliet (Chicago) els adolescents fan la vida a l'escola, perquè, a més de les classes, hi fan esport, que "és sagrat, molt important", diu el Guillem, i perquè "fora de l'escola no hi ha res més; ni tan sols hi ha carrers, tot són carreteres i urbanitzacions". Els amics són molt amics: "Aquest concepte tan fort que tenen de l'amistat em va captivar". Si un company jugava un partit, tots els amics l'anaven a animar. "Jo recordava els meus partits de futbol, a Catalunya, que a les graderies només hi tenia els meus pares mirant-me".

A l'hora d'estudiar, al Guillem li va fascinar que les classes fossin de 45 minuts, que només tinguessin dues assignatures obligatòries, mentre que totes les altres les podien triar. "També em vaig adonar que el nivell és inferior; la química que ells feien a 1r de batxillerat és la que jo havia fet a 4t d'ESO".

El menjar i el patriotisme americà són uns altres temes. "Amb el menjar no m'emocionava gens, esclar, excepte amb la carn, que sí que és molt bona". El Guillem feia uns ulls com unes taronges quan veia que a la cafeteria de l'institut venien per esmorzar hot dogs , pizzes, hamburgueses i patates fregides. "Jo hi buscava fruita i no en trobava mai". En canvi, el Guillem acceptava el patriotisme americà: "Jo també sóc molt patriòtic a Catalunya, i els explicava que som un país que volem la independència". Per això, al Guillem li semblava bé que comencessin les classes cantant un fragment de l'himne americà i posant-se la mà al cor.

Sortir del niu

Per la seva banda, fa dos cursos que la Júlia Vila (17 anys) estudia en un altre país. Ha fet 1r de batxillerat a la Brockwood Park School de Hampshire (al sud d'Anglaterra). I aquest any hi ha tornat per començar 2n de batxillerat. El seu objectiu és tornar a Catalunya per estudiar medicina, malgrat que ja sap que la nota de tall és molt alta. "Si no hi entrés, voldria estudiar alguna carrera semblant, com ciències biomèdiques".

"Vivint a la residència, lluny de casa, sense els pares i els germans, en un altre país, m'he qüestionat la meva vida anterior", diu la Júlia. I quan et preguntes pel que feies i deixaves de fer, "t'adones clarament del que vols". A més, viure fora del niu "et fa espavilar, et fa perdre la vergonya d'haver de preguntar el que sigui, perquè ho necessites, perquè no tens ningú que ho farà per tu".

Una altra lliçó de viure a l'estranger és la interculturalitat. "Tinc amigues de continents llunyans que d'entrada podries pensar que no coincidim en res. Després, però, t'adones que ens acabem assemblant, que tots acabem sent iguals, que l'únic que passa és que ens fa por connectar-nos, conèixer-nos".

Finalment, la Júlia assenyala la diferència a l'hora d'estudiar entre la seva escola i l'escola on estudiava a Catalunya. "Quan acaben les classes, donem les gràcies al professor, mentre que a Catalunya ningú no ho diu; tot el contrari, tots tenim ganes que s'acabi per sortir a fora". En canvi, a l'escola anglesa on estudia, "el professor t'ajuda en el procés d'aprenentatge, és com un guia". Les classes són reduïdes, amb un màxim de 15 alumnes, normalment de 5, cosa que facilita el contacte més estret entre l'alumnat i el professorat. També hi ha un factor cabdal de la relació estreta: "Els professors que tenim a l'aula no corregeixen els nostres exàmens: els envien a la Universitat de Cambridge perquè ho facin allà". Aquest procés evita que es caigui en sensacions com "aquest professor em suspèn perquè li caic malament" o idees similars. "Els nostres professors ens ajuden a treure la màxima nota d'uns exàmens que ells no avaluen mai". El joc de l'ensenyament és més transparent, assegura la Júlia.

Nivell d'estudis

D'altra banda, la professora de la UAB Mar Badia assenyala més diferències entre els sistemes d'ensenyament entre països. "Segurament el nivell curricular d'Amèrica és inferior respecte del català, però, en canvi, les classes són molt més participatives, hi ha més debat entre alumne i professor". A Catalunya els alumnes estan acostumats a prendre apunts, a copiar el que diu el professor, i després fan l'examen, on escriuen el que el professor ha explicat a classe. Pocs alumnes aixequen la mà per fer preguntes, perquè a molts els supera el sentiment de vergonya. Per contra, "les classes angleses i també les americanes fan més reflexió, debaten, fan crítica constructiva".

Erasmus a secundària

"Si l'adolescent vol aprendre amb profunditat l'anglès, estudiar als països de parla anglesa no és l'única manera d'aconseguir-ho, però sí la més efectiva", assegura Carme Muñoz, coordinadora del grup de recerca en adquisició de llengües (GRAL) i catedràtica de filologia anglesa de la Universitat de Barcelona (UB).

També cal dir que pot haver-hi situacions en què l'experiència no serveixi per aprendre l'idioma, sobretot si el noi estudia en una escola amb pocs nadius. Per això, si s'opta per l'opció d'estudiar a l'estranger, cal assegurar-se que tindrà contacte real amb la llengua i amb la cultura del país. I això sovint s'aconsegueix més fàcilment si l'alumne s'allotja en una casa amb una família del país que no pas optant per una residència, on pot coincidir amb altres alumnes que parlin el seu propi idioma.

En aquest sentit, la catedràtica Carme Muñoz creu que s'hauria d'inventar l'Erasmus per a la secundària de les escoles públiques. És a dir, un sistema d'intercanvi entre famílies, perquè un cop a l'any, durant tres mesos per exemple, els nois poguessin viure en un altre país. L'intercanvi entre famílies abarateix el cost, malgrat que hi hauria altres despeses, perquè les beques Erasmus (existents per a universitaris) "sempre han cobert uns mínims, i ara, a més, passen per un moment greu de finançament". Sigui com sigui, insisteix Muñoz, "si hi ha hagut un sistema que ha format generacions d'europeus de veritat, que els ha fet conèixer països, idiomes i habitants, han estat les beques Erasmus".

Per acabar, Muñoz posa sobre la taula les dades d'estudis que revelen que els alumnes que estan immersos en la llengua i la cultura de parla anglesa a la tercera setmana de convivència s'adonaven que ja pensaven en anglès. És a dir, "el contacte intensiu amb l'idioma estranger és efectiu", i potser precisament per això l'opció d'estudiar a l'estranger és més recomanable que mai.