Criatures 17/10/2015

Mètode Glifing. Millora el nivell lector jugant

Una psicòloga catalana ha ideat una aplicació informàtica per ajudar la canalla amb dificultats per llegir correctament

Ainhoa Boix
4 min
Mètode Glifing Millora el nivell lector jugant

A Finlàndia no s’aprèn a llegir fins als set anys. Al nostre país, ja des dels 3 anys els nens comencen a bregar amb números i lletres. Primer ho fan a partir del joc, acolorint les A, I o E majúscules, perfilant N, S o L amb el retolador, reconeixent-les i distingint-les de les minúscules, una mica més difícils d’aprendre i, sobretot, de reproduir gràficament. Després, atrevint-se a escriure el seu nom, fent els primers dictats, llegint les seves primeres paraules. En principi, res complicat. Cada infant aprèn al seu ritme i sense la pressió d’haver de complir un objectiu. Del que es tracta és de familiaritzar-se amb grafies i sons i de posar les bases per poder llegir a primària. Perquè, aleshores sí, la lectura i l’escriptura es converteixen en obligatòries i no només les notes dependran del seu domini, sinó també l’aprenentatge de les diferents assignatures que componen el programa escolar. Perquè aquí és igual que estudiïs matemàtiques, llengua o coneixement del medi, qualsevol matèria ve acompanyada d’un llibre. I si el nen aprèn a llegir, tot va bé. Però si no ho fa, si presenta algun tipus de dificultat lectora, comencen els problemes.

És un bucle que no sembla que tingui final. Si no pot descodificar les paraules, tampoc és capaç de comprendre el que està llegint i, si no ho fa, és molt difícil que entengui la matèria i que pugui aconseguir els objectius marcats. A això cal sumar-li l’autoestima i motivació del menor, ressentida després de veure com treballant igual o més que els seus companys no és capaç d’obtenir els mateixos resultats acadèmics.

Ho explica María José García. Ho fa des de casa seva, a Barcelona, i amb la tranquil·litat que dóna saber que la seva filla, Noa, no només és a les portes d’adquirir el nivell lector corresponent a la seva edat sinó que, a més, ha recuperat les ganes de llegir i d’aprendre. Però recorda que el camí fins aquí no ha sigut fàcil: la dificultat en l’adquisició de la parla que va tenir la seva filla en els primers anys de vida es va traduir en problemes per llegir i escriure a primària, i aleshores va arribar la desmotivació. Els professors insistien que no havien de preocupar-se, que es tractava d’un tema de maduració. Ells no van quedar satisfets amb les explicacions dels docents i, a més de canviar la seva filla de col·legi, van buscar ajuda professional. La van trobar en Montserrat García i en el mètode Glifing, l’aplicació informàtica que aquesta psicòloga catalana va idear juntament amb professionals de la Universitat de Barcelona i que, tant per a la Noa com per a altres nens amb dificultats per llegir, ha suposat una millora en el seu nivell lector però també en la seva seguretat. “Quan la Noa es va sentir segura llegint va canviar la seva manera de relacionar-se amb la resta”, explica la María José García.

Llegir i jugar

D’aquest canvi en parla també Montserrat García. Ho fa com a psicòloga però també com a mare d’un adolescent que, igual que la Noa i els altres nens que recorren al mètode Glifing, va presentar dificultats per llegir quan era petit. De fet, va ser ell i les diferents opcions que es va trobar abans de treballar en el mètode Glifing, les que van motivar que creés aquesta plataforma.

El mètode Glifing, segons explica, introdueix diverses novetats respecte dels procediments antics. La primera és el format: una aplicació informàtica que permet al menor treballar les sessions pautades pel psicòleg, pedagog o logopeda des de casa o des de l’escola, i al professional revisar el resultat de cada activitat al moment, seguint-ne l’evolució i rectificant si és necessari. La segona novetat és la seva personalització. I és que una de les primeres coses que es fa en aquest mètode és avaluar el nivell lector del menor respecte del seu grup de pertinença, és a dir, comparat amb altres menors de la seva edat. La tercera, el seu plantejament lúdic. Aquí, es lletreja i es llegeix per millorar en comprensió lectora, en rapidesa, en articulació i en memòria però, també, per passar-s’ho bé. Cada pantalla és un joc en el qual el menor ha de superar certes proves i és conscient dels seus resultats. “El nen no només llegeix tota l’estona i ho fa jugant, sinó que, a més, sap que s’està entrenant perquè llegir és una cosa important i a ell li costa una miqueta”, explica l’autora d’una plataforma que al nostre país comercialitza Integratek.

Tots avaluen

Un plantejament de treball que, per a professionals com la psicòloga directora del gabinet PsicoAvant Avesedari Badalona, Mercè Gonzàlez, és un abans i un després en el tractament de la dislèxia i d’altres trastorns que comporten dificultats en l’aprenentatge de la lectura. Ho ha fet, com explicava García, per la capacitat d’adaptar els recursos a l’edat lectora i cronològica del menor, però també per tenir en compte aspectes com la llengua materna del nen i el temps que ha de dedicar a treballar cada sessió. Amb el mètode Glifing, amb 15 minuts d’entrenament a casa al dia i una visita al mes és suficient per observar millores en els nens que únicament tenen dificultats lectores. Gonzàlez recorda que el mètode Glifing és una eina per entrenar la lectura i que els nens que presentin altres dificultats hauran de rebre tractament específic.

stats