Mari Carmen, cambrera i mare de dos adolescents: "Si ara hagués de tenir fills, em quedaria només amb un"

BarcelonaLa Marta fa 14 anys que va arribar a Barcelona i en fa vuit que va tenir un fill. Viuen tots dos sols, tot i que compten amb l'ajuda puntual del pare de la criatura i una àvia. Treballa des de fa 13 anys d'auxiliar de geriatria, feina per la qual cobra entre 700 i 800 euros mensuals. Per arribar a final de mes aparta en diferents sobres els diners que necessita per a cada una de les despeses: lloguer, roba i calçat o alimentació... "He après a administrar molt bé el poc que tinc", reconeix.

Les partides més grans són per a roba i calçat i sobretot per a alimentació, ja que el seu fill és al·lèrgic a diferents aliments, com la llet i els tomàquets, i també té problemes respiratoris que l'obliguen a comprar un cop a l'any una vacuna que té un preu de 300 euros. "Per cobrir aquesta necessitat algun cop he deixat de pagar el lloguer", admet.

La situació es complica molt més, però, quan surten despeses imprevistes. Tot i que compta amb l'ajuda de beques, el curs passat, per exemple, el seu fill va haver de fer un reforç de lectura i escriptura que li va suposar un cost extra de 150 euros, la meitat dels quals va acabar pagant l'àvia. "Va millorar, però si haguéssim allargat les classes, ho hauria fet més", explica.

La cirurgia econòmica que fa la Marta per arribar a final de mes també l'aplica a la conciliació. "Si el nen es posa malalt i em truquen de l'escola he de deixar la feina i recuperar després les hores que perdo", assegura. Ara el menor començarà el casal fins a les tres de la tarda i la Marta ja està donant voltes a com es podrà escapar 30 minuts abans de la feina per anar-lo a buscar i, alhora, complir amb la jornada laboral.

La situació de la Marta és similar a la de la Mari Carmen. Viu a Andalusia, té 42 anys, és mare de dos bessons –un nen i una nena de 14 anys–, fa cinc anys que es va separar i té la custòdia compartida. Treballa de cambrera per un sou de 850 euros al mes. "Arribo a final de mes perquè tinc el bo social de llum i aigua", reconeix. Tot i que en el seu cas no va poder triar, ho té molt clar: "Si ara hagués de tenir fills, em quedaria amb un perquè la vida està molt difícil". Igual que la Marta, assegura que on més diners se'n van és en l'alimentació. La roba que fan servir els nens, detalla, l'hereten dels seus cosins grans. "Vull fer una crida perquè les persones que treballen vuit hores sàpiguen que també tenen dret a ajudes. ¿És dur demanar-les? Sí, però tot és pel bé dels teus fills", diu amb els ulls plorosos.

Tenint en compte l'estudi elaborat per Save the Children ni la Marta ni la Mari Carmen cobren el mínim per poder mantenir els seus fills. Segons l'organització, a Catalunya criar un menor té un cost mensual de 819 euros, la quantitat més alta de les cinc comunitats que ha analitzat (també hi ha Madrid, Andalusia, el País Basc i València) i 147 euros més que la mitjana estatal; mentre que a Andalusia la despesa, que és la més baixa, arriba als 641 euros al mes per fill. De fet, a Catalunya hi ha un 21% de les famílies que, com la Marta, no poden cobrir aquest cost, mentre que a Andalusia, que seria el cas de la Mari Carmen, el percentatge és lleugerament inferior (18%).

Catalunya, la comunitat amb l'educació més cara

En el cas de Catalunya, a més, aquest cost s'ha disparat fins a un 30% respecte a fa només quatre anys, traduït amb euros són 188 més al mes. Aquest increment és culpa sobretot de l'augment de l'habitatge (+124%), seguit per l'educació (45,7%) i, en tercera posició, les despeses corrents de l'habitatge (33%).

Precisament, l'educació és la partida més cara a Catalunya respecte a les altres comunitats analitzades. Concretament, tot i la gratuïtat de l'escola pública, una família catalana gasta 134 euros al mes en educació, molt per sobre de Madrid i València (amb 115 euros mensuals), el País Basc (114) i Andalusia (73). ¿Quin és el motiu? "Tot i ser una educació pública, hi ha moltes partides que no hi estan incloses i que representen un cost mensual relativament alt com ara el material escolar, els llibres de text, el transports o el menjador", asseguren portaveus de Save the Children.

Ara bé, s'ha de tenir en compte que el tipus de despesa canvia en funció de l'edat dels fills. Fins als 6 anys el cost més elevat és el de la conciliació, sigui en guarderies, cangurs o escoles infantils. A partir dels 7 anys, tal com els passa a la Marta i la Mari Carmen, passa a ocupar aquest lloc el de l'alimentació.

Davant d'aquesta radiografia, la responsable de polítiques d'infància a Save the Children Catalunya, Emilie Rivas, apunta que el que costa criar un fill fa que bona part de les persones que volen ser pares o mares es tirin enrere, un fet que explicaria, en part, que l'índex de fecunditat per dona a Catalunya sigui de només 1,2 fills. En aquest sentit, l'organització lamenta que a Catalunya l'única prestació per fill a càrrec que existia s'eliminés el 2011. "No s'està abordant la criança com una inversió de futur, considerant que les famílies són un factor essencial que contribueix al sistema productiu i al conjunt de la societat", denuncia Rivas.

Una afirmació que corrobora la Marta: "Tots busquem una qualitat de vida millor. El meu fill farà 4t de primària el curs que ve i jo penso que no puc quedar-me aquí cobrant només 700 o 800 euros si li vull donar una carrera".