L’efecte pigmalió

PedagogaL’efecte Pigmalió descriu com la creença que té una persona pot influir en el rendiment d’una altra persona.

L’any 1964, R. Rosenthal i L. Jacobson van realitzar un experiment per comprovar si les expectatives dels professors influïen en el rendiment dels seus alumnes.

Aquest experiment es va fer en una escola californiana i va consistir a donar informació falsa als professors sobre les qualitats i les capacitats intel·lectuals dels alumnes.

L’objectiu era comprovar si els professors, pensant que certs infants presentaven un gran potencial intel·lectual, els ajudarien més i, consegüentment, traurien millors qualificacions.

Els resultats van mostrar que els alumnes dels quals s’havia dit que tenien un gran potencial van obtenir resultats superiors als esperats en els tests d’intel·ligència posteriors.

Finalment, els investigadors van concloure que les expectatives falses que tenien els professors sobre aquests alumnes influïren notablement en el comportament que tenien amb ells (els ajudaven més i els prestaven més atenció). Així, els alumnes aconseguiren entendre millor els conceptes i prosperar per sobre dels altres estudiants en l’aspecte intel·lectual.

Segons Rosenthal, hi ha quatre factors que permeten explicar com les expectatives positives del professor es poden transmetre als alumnes dels quals s’espera més rendiment:

• Es genera un clima emocional més proper entre professor i alumne.
• S’ensenya més matèria perquè les expectatives creades en la capacitat de l’alumne fan que el mateix professor s’impliqui més en l’aprenentatge.
• Se’ls demana i se’ls motiva més.
• Se’ls elogia perquè s’esforcin més i obtinguin aquest resultats desitjats.

En el cas d’aquest experiment, l’efecte Pigmalió és en sentit positiu: s’augmenta l’autoestima i, així, les expectatives es compleixen.

Però hem d’anar alerta, perquè aquest efecte també pot ser negatiu i fer que l’autoestima davalli.

L’efecte Pigmalió es pot aplicar en tots els àmbits.

APLICAT A L’ESCOLA

Es refereix al fet que les expectatives del professor poden condicionar el rendiment de l’alumne.

“Aquest alumne és el millor”, “aquest no és bo en matemàtiques”, “aquest és un mal estudiant”, “aquest no arribarà a cap banda”, etcètera. Aquestes expressions són comunes i, a còpia de repetir-les, es converteixen en etiquetes, que poden afectar l’autoconcepte, l’autoconfiança i, en conseqüència, l’autoestima de l’alumne.

Aquells alumnes als qui repeteixen tots els dies que es porten malament, que són dolents, difícilment es portaran bé, ja que no compliran les expectatives que l’envolten. Finalment, aquest alumne acabarà assolint que és dolent i actuarà d’aquesta manera (efecte Pigmalió negatiu).

Les etiquetes condicionen el comportament dels alumnes i les expectatives (bones o dolentes, reals o preconcebudes) que en tenen els mestres, els pares i les persones de l’entorn s’acaben complint per aquest efecte.

APLICAT A CASA

Es refereix al fet que les expectatives dels pares poden condicionar el comportament del fill.

Pares i mares també etiqueten inconscientment els fills, centrant-se en els aspectes negatius: “Ets un despistat, sempre et portes malament; ets molt desordenat, mira el teu germà que ho fa bé”. De vegades, la intenció és dir això al fill perquè així ‘s’espavili’ i, sabent que ens molesta, ho canviï. Però, d’aquesta manera, el que s’aconsegueix normalment és l’efecte contrari.

RECOMANACIONS

• No oblidar que la confiança que tenim sobre els altres pot donar ales per aconseguir els objectius més difícils. Aquesta és la base de l’efecte Pigmalió.
• Pensar que les expectatives positives influiran sobre ells de manera positiva i les expectatives negatives, de manera negativa.
• Potenciar l’autoestima.
• Centrar-se en aspectes positius.
• Evitar etiquetar.
• Evitar repetir el que fan malament.
• Tenir expectatives realistes i positives sobre les seves possibilitats.
• Fer judicis positius.
• Acceptar i respectar el desenvolupament.
• Reconèixer-ne les possibilitats i limitacions.
• Crear un ambient agradable i de confiança.
• Potenciar la comunicació mitjançant la pregunta i l’escolta activa.
• Parar atenció al llenguatge verbal i no verbal.
• Afavorir la iniciativa, estimular l’exploració i el descobriment.
• Cultivar l’empatia, posar-se en el seu lloc, acceptar-lo i comprendre’l.