Criatures 02/11/2013

L'art contemporani truca a les aules

El Macba promou cursos de formació per a docents

Xavier Tedó
3 min

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) fa quatre anys que acosta l'art contemporani als docents de tots els cicles amb el Programa de Formació Permanent del Professorat. Aquest any han aconseguit ampliar el nombre de cursos (18) i el d'assistents (600) perquè la Fundació Banco Santander fa de mecenes per segon any consecutiu. Són cursos que tenen una durada de 15 hores i que s'imparteixen tant a Barcelona com en altres ciutats del país gràcies a l'acord de col·laboració amb el departament d'Ensenyament que, a més de fer difusió de la iniciativa, cedeix centres de recursos o escoles.

Aquesta proposta del Macba s'afegeix a l'oferta de programes educatius de què disposa des de fa temps, com ara presentacions i visites al mateix museu. L'objectiu és clar: impulsar la formació en art contemporani i facilitar-hi l'accés tenint present que els mestres són la més eficient corretja de transmissió de coneixement. Tonina Cerdà, responsable d'educació i mediació del Macba, explica que "l'art contemporani és el gran desconegut i és necessari que els professors en sàpiguen més". "Els cursos no aborden una activitat concreta per fer després a classe, sinó que el que es pretén és formar els docents en aquesta disciplina".

La demanda no deixa d'augmentar: "Vam començar amb tres cursos i ara ja en fem divuit i els omplim tots. A més, els professors que hi assisteixen repeteixen, fet que prova la fidelització de la proposta". Alguns dels cursos, com ara Express-Art: Museu Portàtil, Iniciació a l'Art Contemporani, Art Contemporani II i Pràctiques Artístiques Contemporànies, es repeteixen cada any perquè sempre hi ha docents que hi prenen part per primer cop. El perfil del professorat és molt heterogeni, com subratlla Cerdà: "A infantil i primària són tutors, perquè no són especialistes, i a secundària i batxillerat vénen professors de moltes matèries, tot i que predomina la branca humanística". Enguany, però, més professors de l'àrea científica s'hi han inscrit per la posada en marxa -després d'una reeixida prova pilot l'any passat- d'un nou curs, Sistemes Oberts: Experimentalitat Artística i Creativitat Científica, que barreja art i ciència amb la implicació de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.

Fora del currículum

Cerdà lamenta que l'art contemporani no formi part del currículum escolar: "Està molt maltractat, a infantil i primària encara es fa alguna cosa, però a l'ESO la seva presència és inexistent perquè l'educació visual i plàstica ho engloba tot". Els cursos no tenen una aplicació directa a les aules, però sí que es poden transferir. "Qui tingui aquest coneixement trobarà les connexions per parlar-ne a classe", assenyala Cerdà. La formació, que ja s'ha iniciat i s'allargarà fins al juliol amb dos cursos d'estiu, consta de sessions teòriques i de treball a les sales del museu perquè tot està relacionat amb les exposicions que acull.

El Macba també organitza jornades de formació d'un dia en què es presenta un projecte que s'hagi treballat amb els alumnes i després es fa una taula rodona per parlar del valor de l'art contemporani en l'àmbit de l'educació. Una de les professores que hi ha participat recentment com a ponent és Isabel Núñez, de l'escola ACIS - Artur Martorell del barri del Guinardó de Barcelona. La mestra de primària no amaga que l'entrada de l'art contemporani a les aules "depèn de la sensibilitat de cada centre". En el seu cas, des de P-3 fan referència a artistes contemporanis i, ara que tenen llar d'infants, abans i tot. Núñez defensa la incorporació de l'art modern al cicle mitjà i superior per les oportunitats que brinda a l'alumnat amb dificultats cognitives o en risc d'exclusió social: "És una via d'expressió i comunicació que permet millorar el rendiment escolar".

stats