Criatures 27/10/2012

La importància d'educar en la diversitat afectivo-sexual

Ainhoa Boix
4 min
La importància d'educar  en diversitat afectivo-sexual

Fran P. va assumir la seva homosexualitat fa dos anys. Abans d'aquesta data, i com la majoria dels nens de la seva edat, no s'havia plantejat realment quina era la seva orientació sexual. Simplement seguia les pautes marcades per la societat: als nois els agraden les noies i a les noies els nois. Si li preguntaven quina nena li semblava maca, ell responia amb un nom. Perquè d'amigues simpàtiques i atractives en tenia moltes. Fins i tot del seu currículum sentimental en va arribar a formar part alguna nòvia. Però va arribar un dia en què les imposicions socials no van servir i la por al què diran tampoc. Ell, sens dubte, era gai. Primer ho va explicar als seus amics del poble; després, als de València, i, finalment, als seus pares. Reconeix que va endarrerir la xerrada familiar per por a una resposta negativa: a la seva família mai li havien parlat obertament d'homosexualitat i els pocs comentaris que havia sentit sobre aquest tema havien estat despectius.

Avui, amb 16 anys, es considera afortunat: compta amb el suport dels seus pares, de molts companys de classe i de gran part de les seves amigues de la infància i, a diferència d'altres nois gais, no ha hagut de sentir burles i paraules malsonants per la seva homosexualitat. "Si es ficaven amb mi era per altres raons", reconeix. I és que l'assetjament als homosexuals és el nostre pa de cada dia a les escoles espanyoles, i el pitjor de tot és que, de vegades, aquest tipus de bullying es dóna quan el nen o la nena en qüestió encara no és conscient de la seva sexualitat i no sap distingir entre heterosexualitat, homosexualitat i bisexualitat.

Referents positius

"És a l'adolescència quan es produeix el despertar de la sexualitat. Entre els 13 i 14 anys", explica Eva Ferriols, coordinadora del departament d'educació del col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals Lamdba de València. És molt crítica amb un sistema educatiu, el valencià en concret i l'espanyol en general, que ha girat l'esquena a les dues úniques iniciatives que introduïen temes com la diversitat afectivo-sexual i la identitat de gènere als col·legis i que permetien que els nens a qui els seus pares no havien parlat d'homosexualitat, bisexualitat o transsexualitat o a qui havien tractat d'una manera homofòbica o transfòbica tinguessin un referent positiu sobre aquestes matèries: el pla integral d'educació sexual (PIES) i l'assignatura d'educació per a la ciutadania. "Moltes vegades els únics referents homosexuals que tenen els nens són els que provenen de la faràndula, i cal posar fi a això. És necessari crear un referent positiu perquè a la gent no li faci por ser com el que apareix a la televisió", comenta Ferriols.

Malgrat la importància de projectes educatius com aquests i el buit informatiu que provoca que desapareguin de les aules, els PIES i les assignatures d'educació per a la ciutadania no són les úniques vies que existeixen per desmuntar els tòpics que envolten l'homosexualitat, la bisexualitat i la transsexualitat i per parlar de manera natural sobre la diversitat sexual en general.

Per la coordinadora del departament d'educació del col·lectiu Lamdba, igual que per al president de l'Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes de Catalunya (AMPGIL), José Mellinas, d'oportunitats com aquestes n'hi ha, i moltes. Tant a l'escola com a casa. Per exemple: es pot parlar d'homosexualitat a la classe de literatura quan s'estudia la vida i obra de Federico García Lorca i s'explica el seu afusellament, el 1936. O de transsexualitat a l'assignatura de llatí, per parlar d'"els verbs que tenen una aparença passiva però que es comporten com a actius", els deponents. O de tot plegat a l'àmbit familiar, a partir d'una pel·lícula, d'una sèrie de televisió o d'un llibre que tingui la diversitat sexual com a leitmotiv o com a component. "Podem llegir un conte en el qual dos prínceps s'estimen molt i les princeses no esperen a ser rescatades i resolen els seus problemes per elles mateixes", indica Mellinas.

Fora estereotips

Però, sobretot i fins i tot abans d'abordar aquests temes, s'ha de posar fi al sexisme i a l'heterocentrisme, és a dir, a la tendència tan estesa a dins les cases espanyoles d'assignar comportaments i rols diferents als menors en funció del seu sexe i de pressuposar que a un nen, pel fet de ser-ho, li agradaran les noies i a una nena, per ser del sexe femení, els nois. Perquè, segons Ferriols i Mellinas, aquesta és la base de la discriminació sexual i identitària que existeix en la nostra societat i una barrera perquè l'homosexualitat, la bisexualitat i la transsexualitat siguin acceptades amb naturalitat. "Molt abans de parlar d'orientació sexual, d'una manera conscient o inconscient, ja transmetem la noció de gènere a través del nostre llenguatge, de la manera en què vestim els nostres fills, del repartiment de les tasques de la llar, dels rols que atorguem a homes i dones. Aquesta és la base cultural sobre la qual després es diposita l'educació sexual", comenta el president d'AMPGIL. Una opinió que comparteix Fran P., que recorda les moltes vegades que li van preguntar si tenia nòvia i les altres tantes en què aquesta ingènua qüestió li va crear sentiment de culpa per no saber què respondre.

I és que els nens troben en els comentaris de familiars i amics un model a seguir i se senten enfonsats i desemparats quan no poden complir les expectatives marcades pel seu entorn més pròxim. Per això, i abans que aquesta situació d'incomprensió acabi amb danys psicològics per al menor, és imprescindible que els pares plantegin obertament aquest tema als seus fills i ho facin d'una manera natural i no com un problema. Així ho indica Reyes López, psicòloga especialitzada en infància i joventut i defensora que les primeres xerrades sobre diversitat sexual i identitat de gènere es donin en el si familiar. "No per donar-los una informació els proporcionem una pista perquè es defineixin. Cal educar des del respecte i ensenyar-los a diferenciar el gènere -masculí i femení- del sexe -preferència per dona o home-. No s'ha de jutjar mai!", recomana. Però aquest no és l'únic consell que ofereix aquesta professional: els pares han de ser un suport per als seus fills i estar pendents de qualsevol senyal que els inciti a pensar que sofreixen bullying a l'escola per la seva condició sexual. És un maltractament cada vegada més habitual a les aules i, segons es recull en l'informe Assetjament escolar homofòbic publicat pel col·lectiu Lambda del País Valencià, posa sobre la taula una realitat tan preocupant com que és motiu de suïcidi per al 19% dels alumnes homosexuals valencians que ho pateixen, és a dir, per a un de cada cinc.

stats