El futur de l’escola passa per l’orientació

“El futur de l’educació situa en primer pla l’orientació i, en segon, la instrucció”, afirma Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill. Al mateix temps, el concepte orientació passa per entendre’l amb un significat que no sigui mèdic, sinó com a procés durant el qual el mestre i el tutor acompanyen la criatura i el jove. Ara bé, “a secundària encara es treballa amb assignatures compartimentades, cosa que implica que l’alumne tingui fins a vuit mestres diferents i que el seu tutor, que és qui més el coneix, només n’hi faci una”. La figura del tutor és la que hauria de prendre més volada en l’escola del futur, perquè és qui sabrà què passa als alumnes, mentre que l’orientador “té una tasca que, per dir-ho gràficament, ha de ser mirar de guarir la ferida quan ja hi és”.

Actualment, la figura d’orientador té una feina pluridisciplinària: 1) La psicopedagògica pura, que consisteix a ajudar a superar i desenvolupar les tasques d’aprenentatge dels alumnes. 2) Orientació acadèmica: els guia segons les preferències o inquietuds professionals. 3) Atén els alumnes amb dificultats conductuals, emocionals o socials.

“La bona orientació en un centre educatiu s’ha de fer en xarxa. Ha d’implicar el psicopedagog, el tutor, el cap d’estudis, la família i els professionals externs”. L’orientació, doncs, és una funció. “I no és una persona única que té aquesta tasca”, rebla Palacín.