Barbara Vastenavond: “Prepara bé la sortida”

Quan viatges amb nens sempre tenen gana. Per això són importants les àrees de pícnic. Les excursions que proposem surten d’un lloc on pots deixar el cotxe, hi ha una font i s’hi pot dinar o berenar. També hi sol haver gronxadors i això fa que ja tinguis els nens guanyats d’entrada.

Com es prepara una sortida a la muntanya?

Cal fer sentir interès als nens pel que hi descobrirem. Explicar-los alguna història. Serem com soldats i ens ficarem en unes trinxeres. O entrarem en un túnel molt fosc. Als nens els encanten els túnels. Sempre cal anar amb un objectiu. No n’hi ha prou sabent que hi ha un castell. Cal documentar-se i explicar qui hi vivia, què li va passar, contra qui va combatre. Els pares que no tenen temps de buscar tota aquesta informació la poden trobar a la nostra web.

Primer problema: els nens es cansen de seguida.

Alguns pares creuen que per caminar amb nens calen camins amples i plans. És just al contrari. Els nens s’avorreixen caminant per pistes, prefereixen grimpar, enfilar-se per roques, travessar boscos, passar rierols.

Segon problema: els nens no aprecien els paisatges.

És que gaudir d’un paisatge és una cosa que s’aprèn.

Com?

D’entrada han de ser els pares els que gaudeixin del paisatge, però de veritat. Sovint els pares anem tan atabalats que no ens aturem a mirar les coses. Si tu ho vius amb intensitat, d’una manera o altra ho transmets als fills.

Tercer problema: com triem on anem?

Els pares han de tenir les coses clares, tenir unes opcions ben estudiades i exposar-les als fills, de manera que sembli que ells acaben de prendre la decisió de què farem tots junts.

Ells sempre triarien quedar-se a casa.

Sembla que ells triïn, però ets tu qui posa dues o tres opcions sobre la taula. Fer això és important. A vegades cal una certa negociació, però al final decideixen els adults. Els nens no manen.

Mar o muntanya?

Vinc d’un país pla, Bèlgica, i m’agrada més la muntanya. Anar al mar és anar a un lloc més ple de gent, amb més aglomeracions. Els nens s’ho passen molt bé a la sorra o al mar. Hi ha cales precioses i camins de ronda molt macos, però, ¿quins animals hi trobes? Meduses? La muntanya acostuma a ser més salvatge.

A la muntanya pots estar sol, a la platja no.

De fet, últimament he observat que hi ha cada cop més gent típica de platja que busca banyar-se als rius o als gorgs, i ho fan amb matalassos inflables, cerveses, ombrel·les, deixant-ho tot brut. És una llàstima. Des de sempre la gent que ha anat a la muntanya és molt respectuosa.

A vegades es presenta l’opció d’anar amb una altra família...

Cal fer-ho amb gent que coneguis bé. Sempre hi ha qui s’esforça més i qui es repenja. El meu consell és preparar bé el programa, encara que després hi hagi canvis. Si no es fa així, discutirem i al final no es farà res.

Què recomanes a qui encara no sàpiga què fer?

Que vagi al Berguedà.