Ciència, història i diversió: així s'han reinventat les colònies escolars

Fa prop de vint anys que Eva Boix va agafar Can Joval, una masia del segle XII de Clariana del Cardener, al Solsonès, i hi ha forjat un projecte familiar de casa de colònies que, amb 120 places envoltades de bosc i natura, ofereix estades familiars, per a caus, esplais i escoles. És una masia rústica on treballen el tracte personalitzat i tenen cura de tots els detalls, tant en la casa com en les activitats que hi ofereixen. En l’àmbit de les colònies escolars, des de fa uns anys, ofereixen estades temàtiques i projectes pedagògics per tal que els infants i joves treguin màxim profit d'aquest parèntesi en el seu dia a dia. És una transformació que han hagut de fer, també, per tal d'adaptar-se a les normatives canviants del sector, que limita certes activitats i jocs per evitar riscos, cosa que condiciona el plantejament d’aquestes estades.

Patrícia Canut és una de les responsables de Can Joval i explica que, anteriorment, les colònies s’organitzaven amb monitors i activitats de lleure que es complementaven amb tallers específics. “Si es programava un taller de cistelleria, venia una experta i l'oferia, i el mateix amb reciclatge de paper o ceràmica”, explica Canut, que té clar que “això ja no funciona així”. Actualment, s'ofereixen colònies escolars que segueixen el currículum vigent.

Aquests dies hi ha nens i nenes de 2n i 3r de l’Escola Bogatell de Barcelona. Han escollit aquesta casa perquè han prioritzat “l’autenticitat” del lloc i Can Joval els ha semblat que complia amb les expectatives: entorn natural, monitors de la casa i menjar propi. Tal com explica Marta Portell, cap d’estudis, la tendència entre les entitats és aquesta: oferir una experiència que vagi més enllà de les colònies. Entenen que les sortides serveixen per fomentar la convivència i la cohesió de grup, així com la relació entre les persones, però també valoren que totes les activitats que es fan els dies de colònies tinguin un sentit i un rerefons comú i no que siguin activitats inconnexes.

Eixos temàtics, la nova tendència

L’exemple de Can Joval és una mostra d’una oferta que s’ha anat especialitzant per millorar les propostes a disposició de les escoles. Així ho veu Pep Montes, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure (ACELLEC), que recalca que ja fa anys que les grans entitats del lleure sense ànim de lucre se centren a oferir colònies de teatre, de música, de ciència o altres temes. Montes creu que es continuen trobant “colònies que ho toquen tot”, però admet que les petites i mitjanes empreses de lleure també acaben responent a les demandes que reben d’escoles i instituts, que a vegades volen complementar el currículum amb aquestes escapades. 

Lleure i Aventura és una empresa que ofereix l’organització de les colònies, però que no té cases pròpies. Malgrat aquesta diferència, treballen amb una filosofia similar: que els nens i nenes aprenguin jugant i experimentant. Tal com explica Jordi Soguero, el seu administrador, es tracta de combinar les activitats físiques i de natura amb altres continguts curriculars que elaboren en funció de les demandes del professorat. “Aprendre els tipus de cacera, per exemple, amb eines i estris que utilitzaven, enmig d’una activitat esportiva és una bona manera d’assimilar conceptes sense sacrificar la diversió”, assegura Soguero, que destaca també que aquesta especialització els arriba “molt pautada” per les necessitats específiques de les escoles i instituts.

D'aquesta manera, a Lleure i Aventura han anat adaptant l’oferta en funció de les demandes. Veuen que les escoles volen “tenir ventall” per poder triar i cada final de temporada analitzen el retorn que els han fet els grups per reelaborar la proposta per al curs següent. Ara ofereixen colònies sobre indis, follets, màgia o pirates als cursos d’infantil, mentre que a Primària van guanyant pes altres propostes d’història, de medi ambient, d’esports d’aventura, de biodiversitat o fins i tot d’immersió lingüística en anglès.

La formació dels monitors

Una tendència que també han notat des de l’ACELLEC és que les escoles acostumen a demanar cada vegada més serveis, és a dir, més activitats i més hores de monitoratge. Montes alerta que, malgrat que l’equip de monitors és professional i qualificat, caldria evitar que l'equip docent perdés vinculació amb les colònies, ja que la prioritat és poder donar continuïtat al projecte pedagògic. “Normalment, les empreses posen tot el que tenen a disposició de les escoles per coordinar-se amb els equips docents”, recalca Montes. 

Per fer possible aquestes demandes de les escoles, les entitats i empreses necessiten un bon equip de monitors. A Lleure i Aventura tenen equips estables d’entre vint i trenta anys que poden estar disponibles uns quatre o cinc anys com a molt. Cada inici de temporada convoquen noves places a través de xarxes socials, esplais o altres entorns similars, i se’ls forma perquè puguin ser solvents en l’eix temàtic que desenvolupin. “Hi ha monitors que no han treballat els temes, i per això els fem unes demostracions durant tres dies”, explica Soguero. Amb el projecte de cada proposta s’elaboren càpsules formatives que es comparteixen amb tots els membres de l’equip perquè coneguin els continguts amb recursos gràfics i de ràpid accés. “Es tracta de fer formació contínua”, especifica l'administrador de Lleure i Aventura. Una formació que es va traspassant entre el personal amb més experiència i els novells.

A Can Joval també procuren tenir una base tota la temporada, amb un període fort a l’inici de curs i un altre de març a juny, i anar cridant noves incorporacions en funció de les necessitats puntuals. Canut adverteix que són feines “que esgoten” i que cal venir amb “energia, ganes d’educar i d’estar amb canalla”. La gestió d’aquests equips, en funció de les demandes de les escoles i els grups que finalment s’hi desplacen és, alhora, sovint una dificultat afegida per a entitats com Can Joval, però ho intenten resoldre amb el boca-orella i el “nom” que s’han fet dins del sector mateix. 

Organitzar i oferir colònies temàtiques també és un repte per als mateixos impulsors, ja que no només adapten el contingut a les edats sinó que l'elaboren i el milloren curs rere curs, cosa que fa més complex tot el treball. “Ens reinventem constantment”, assenyala Canut, que també reconeix que les noves generacions necessiten nous tipus d’activitat, més natura i, sobretot, més límits. De l’experiència dels darrers anys, però, es queda amb un detall: que els adolescents que hi van arribin a reconèixer les virtuts d’estar tres dies sense mòbil.