Encara que l'escola sigui on els nens agafen per primera vegada un pinzell, unes tisores o un tros de plastilina, no depèn exclusivament dels professors i de la manera de plantejar les arts plàstiques que l'infant sigui més o menys creatiu pintant, retallant o modelant. La inventiva del nen i la seva predisposició per a aquestes disciplines hi tenen molt a veure, i l'actitud dels pares, també. És el que considera la directora del centre Pou d'Art, Maria Fabre, que parla de la creativitat com una cosa innata en els nens però que es pot desenvolupar amb el temps, i recomana als pares eliminar del seu discurs preguntes com "Què és el que has pintat?" o propostes com "Anem a dibuixar junts", ja que el més segur és que tinguin com a resultat un infant trist perquè el seu pare no ha entès el que ha dibuixat i progenitors que es passen tota una tarda pintant perquè el seu fill no s'atreveix a fer-ho davant d'ells. També ho creu la coordinadora de Donyets Espai d'Educació Lliure, Inma Serrano, que aconsella als adults respectar els ritmes i decisions de cada nen, dotar-los de material variat per a l'experimentació i, sobretot, acompanyar-los i motivar-los "fent-los veure que el que fan és vàlid i ho guardem en un calaix, ho pengem a la paret o ho portem posat amb molt amor".
1 min
