Si preguntéssim quina és la recepta de l'èxit que afavoreix que els infants passin pel tràngol de la preadolescència amb el mínim d'angoixes possibles, de manera que madurin gradualment i al ritme que necessiten, de ben segur que els ingredients ideals serien l'acompanyament, la distància i la llibertat per part dels pares. En aquest sentit, la terapeuta Meritxell Giralt ho té força clar: "Si som conscients que és una etapa en què la criatura ha de trobar el seu lloc al món i que construirà coneixements propis i no ens desesperem ni ens sentim agredits com a pares, li donem el seu propi espai i no el coartem, no se sentirà incomprès ni fastiguejat per tot". Per tant, els pares i mares han d'acceptar que els fills estan construint la pròpia personalitat i els propis valors i que qüestionaran els models establerts fins ara. "Hem de saber relativitzar-ho, recordant quan nosaltres érem així, i anar-ho seguint des de la distància, amb amor i acompanyant-los des del respecte", afegeix Giralt.
El psiquiatre Jordi Sasot també apunta aquesta actitud com la més positiva perquè les dues parts en surtin airoses. "Cal respectar els canvis i les necessitats pròpies de cada infant, donar-los el seu espai i mantenir oberta la porta a la comunicació; observar i escoltar tot el que ens vulguin dir quan ells decideixen que volen parlar, i no obligar-los a fer-ho quan nosaltres vulguem". I afegeix: "Es transformen en petits adults amb una falta d'experiència brutal, que els fa no saber gestionar tots aquests canvis. Volen fer-ho ells, encertar o equivocar-se per ells mateixos. I els hi hem de deixar fer, gradualment".
