XAVIER TEDÓ

Fer campana: el primer acte de rebel·lia

Faltar a classe, si és de manera esporàdica, no és greu i forma part del procés evolutiu dels adolescents

Fer campana: el primer acte de rebel·lia / FOTO: BERNAT MARRE / GETTY Zoom

“La meva filla ha d’anar al metge avui i ha de sortir a les dotze”. Aquesta nota a l’agenda no l’ha escrit el pare ni la mare de la Laura, sinó ella mateixa. Davant del control cada cop més estricte dels instituts per combatre l’absentisme, els joves se les empesquen totes per poder fer campana. La Laura, que fa primer de batxillerat, no falta gaire a classe, però de tant en tant se salta alguna assignatura: “Faig poques campanes, de vegades ens saltem les dues hores que hi ha després del pati, quan toquen les assignatures menys importants com filosofia o educació física [sic]”. Tampoc se la poden jugar: “Passen llista a cada classe i, si no hi ets, ho comuniquen als pares trucant-los o enviant-los un missatge. A les sis faltes t’has de quedar el dilluns a la tarda, i si no vas a un 80% de les classes d’una assignatura no te’n pots examinar”.

La normativa, però, no s’aplica de manera taxativa, si més no al seu institut. “No sempre que faltem ho notifiquen als pares”. Algunes famílies, excepcionalment, consenten que el fill falti a classe: “Tinc amics que han faltat tot el dia per estudiar per a l’examen que tenien a última hora i els seus pares ho saben perquè es queden a casa estudiant”. No és el seu cas. “A mi em diuen que m’organitzi millor. Quan he fet campana ha sigut per estar amb el meu nòvio o per no fer res”.

Una de les franges més delicades és a primera hora: “És quan falten més perquè els fa mandra i, com que els seus pares ja han marxat a treballar, diuen que s’han adormit i entren després del pati”. Els de batxillerat ho tenen més fàcil que els estudiants d’ESO perquè aquests últims no poden sortir de l’institut a l’hora del pati. “Si et veuen pel carrer amb setze anys no et diuen res. La policia no t’atura perquè pot ser que no estudïis”, anota la Laura. I afirma: “No hi ha més nois que noies que facin campana, fem les mateixes”. Que la majoria de les vegades no hi ha un pla atractiu que mogui els joves a saltar-se una classe ho demostra una enquesta que el portal Adolescents.cat va fer al novembre. El primer motiu amb diferència que donen els enquestats per fer campana és que no tenien ganes d’anar a l’institut i volien fer festa.

En segon lloc apareix la picaresca de saltar-se un examen i tenir un dia més per estudiar, però molts adolescents reconeixen que falten únicament per dormir més estona o perquè estaven deprimits i no els venia de gust veure ningú. Jaume Francesch, president de l’Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació (ACPO), considera que fer campana forma part del mateix procés adolescent: “Els adults voldríem que els joves es comportessin com nosaltres i això no té cap sentit. Faltar a classe de manera esporàdica és un pas més cap a la seva realització personal, s’ha d’entomar amb naturalitat. Hi ha qui alerta que és entrar al món fosc, però que trenquin la dependència amb l’adult sempre és important”. El psicòleg nega que el motiu sigui la desafecció cap a un centre que no satisfà les seves expectatives : “L’institut pot tenir un projecte atractiu i que l’adolescent senti la necessitat de descobrir, experimentar”.

Fora drames

El psicopedagog recomana als pares mà esquerra si enxampen els fills fent campana. “Sempre que parlem de situacions puntuals, no cal anar més enllà. Se n’ha de parlar, preguntar sense culpabilitzar o fins i tot no dir-li res si saps, per exemple, que ha anat a veure el noi o la noia que li agrada. Si perceben un control, pot ser contraproduent; els joves s’han de construir per ells mateixos”.

Maribel García, investigadora del Grup de Recerca Educació i Treball (GRET) del departament de sociologia de la UAB, també ho atribueix a l’etapa evolutiva: “Els toca per edat, són adolescents i tenen altres interessos fora de l’institut”. Una altra cosa, però, és l’absentista reincident. L’informe PISA 2012 alerta que un de cada quatre estudiants catalans de 15 anys fa campana amb més o menys freqüència, una xifra que duplica la dels estudiants de la mateixa edat a la UE, i recorda que una reiterada falta d’assistència és l’avantsala de l’abandonament escolar. “La majoria d’alumnes que falten a classe regularment viuen en situacions de vulnerabilitat econòmica i social, amb famílies amb nivells educatius baixos que els acompanyen poc en els estudis”, apunta la professora universitària, que va fer la tesi doctoral sobre l’absentisme a Barcelona.

Això explica que la diferència entre estudiants rics i pobres que falten a classe sigui molt més elevada aquí, que és del 37%, que no pas a Europa, on es queda en un 19%. García posa en dubte, però, que faltar a classe sigui el pas previ a deixar els estudis: “És molt fàcil vincular causa i efecte. L’absència esporàdica no implica abandonament escolar. Si és continuada, sí, tot i que els problemes de rendiment acadèmic poden ser el resultat de l’absentisme o de les dificultats acumulades de l’alumne, que fan que es desenganxi”.

La clau és, a parer seu, la identificació de l’estudiant amb el centre: “Hi ha molts factors que expliquen l’absentisme. L’adolescència n’és un, però també com estan a l’institut, si se senten acollits, si troben sentit al que els ensenyen, la desafecció i la desmotivació hi juguen un paper molt important”.

Accions de supervisió

L’alt percentatge d’absentisme a casa nostra ha portat el departament d’Ensenyament a augmentar les actuacions de supervisió en centres de primària i secundària per revisar les estratègies de prevenció i control de l’absentisme que s’hi apliquen i identificar les estratègies d’èxit més rellevants. Un dels instituts de referència és el Consell de Cent, del barri del Poble-Sec de Barcelona, que ha aconseguit reduir gairebé a zero l’absentisme a les aules. El seu coordinador pedagògic, Jesús Martín, ho atribueix a la “manera de treballar”. “Hem creat mecanismes perquè no faltin a classe, com passar llista o trucar als pares, i perquè l’institut sigui acollidor, perquè vinguin i estiguin contents”, explica. En aquest sentit, el docent opina: “Triar bé els tutors és vital perquè saps que respondran i el grup així funciona. També ho és la coordinació entre el professorat, que es reuneix setmanalment amb els tutors. A més, l’equip docent es reuneix cada mes i hi ha un grup de diversitat que atén els alumnes amb més tendència a faltar”.

Martín deixa clar l’objectiu: “Que vinguin, que no es desenganxin, i ho hem aconseguit perquè quan hi ha vagues aquí es nota poc i hem crescut molt en matrícules”. Una de les estratègies per afavorir l’èxit escolar que ha abanderat aquest institut és obrir el centre al juliol: “Fem reforç d’estiu les tres primeres setmanes de juliol per no deixar els alumnes sense cap mena d’ajut, i el Consorci d’Educació de Barcelona ho ha estès a tota la ciutat. És una funció social que assumim perquè les famílies no poden fer-ho i que portem a terme amb exalumnes del centre o universitaris. Abans se’n beneficiaven els alumnes de primer i segon i ara també els de tercer i quart”.

També obren el pati a les tardes perquè els estudiants puguin fer-hi activitats esportives extraescolars o es puguin connectar a internet. Martín no amaga la seva satisfacció pels fruits que han donat totes aquestes mesures en la lluita per evitar l’absentisme. “El 0% és impossible”, reconeix.

Accions efectives

L’Institut Josep Lluís Sert de Castelldefels és un altre dels centres que han tingut més èxit en aquesta empresa: “La Comissió Permanent de Convivència es reuneix setmanalment i analitza el llistat de faltes per abordar actuacions”, assenyala Carles Cortina, director del centre, que va implantar fa quatre cursos un programa de gestió que controla les absències i ha aconseguit reduir fins a la meitat les baixes. “A l’ESO no fan pelles, com ho diuen ells, però a l’institut sí que en fan puntualment. Són estudiants un pèl desenganxats del sistema educatiu, que no els motiva; normalment repetidors que fan campana amb amics del centre o de fora perquè sols s’avorreixen”, explica Cortina, que afegeix que “el 90% d’aquests casos van íntimament relacionats amb fracàs escolar”.

La implicació de personal dels serveis socials de l’Ajuntament de Castelldefels, que passen per l’institut dos o tres cops a la setmana i que han creat la Comissió Social, és un dels pilars que expliquen l’èxit del centre: “Es busquen fórmules per atreure aquests alumnes i perquè l’institut els resulti agradable”.