De 'bon rotllo'
En una festa em trobo un amic a qui no veig des de fa un parell d'anys, també separat i amb la custòdia compartida. Em comenta que llegeix els meus articles, i per més que intento canviar de tema, perquè em fa mandra parlar-ne, de seguida em fa saber que la seva relació amb la mare de les criatures no és gaire bona, però que procuren posar-se d'acord sobre els temes que puguin afectar les criatures. I em deixa anar: "Tu què n'opines, com a especialista?" Li dic que, d'opinar, opino moltes coses, però que no sóc especialista de res, perquè cada cas és un món. Lamento haver fet l'efecte, en algun article, de saber alguna cosa. Per saber res cal verificar una hipòtesi a partir del coneixement d'una pila de casos. De manera que no sé res. De fet, per la mena d'elements que hi ha en joc, de caràcter tan íntim, el coneixement una mica seriós del que passa entre els ex és un territori gairebé reservat a psicoanalistes o psicoterapeutes en general.
El que recomanen vivament aquests especialistes és que la gent no utilitzi les criatures per a les seves baralles, ni es dediqui a criticar el comportament de l'altre progenitor, ni el desautoritzi, ni l'ignori com si no existís. Que hi hagi una relació civilitzada, vaja. Però dins d'una relació civilitzada hi caben moltes variants.
De tots colors
N'hi ha que s'eviten tant com poden, i n'hi ha que no tenen cap problema a anar de festa amb les noves parelles. Hi ha qui diu que és una qüestió de temps, i que passats uns quants anys ja és possible gairebé tot. No ho sé pas, però em sembla que més que del temps, depèn de la relació anterior i del trencament. N'hi ha que se separen perquè coincideixen alhora a considerar que junts no van enlloc. N'hi ha d'altres que, mentre que un continua enamorat, l'altre està a anys llum. N'hi ha que se senten alliberats i n'hi ha que se senten traïts. N'hi ha que s'enfonsen en la idea que no tornaran a aixecar el cap i altres que mantenen una esperança malaltissa de reunificació. I un llarguíssim etcètera que és a l'arrel dels diferents nivells de bon rotllo que hi ha entre els ex. ¿Com més bon rotllo millor? No ho crec. Mentre el meu amic mantingui una entesa cordial amb la mare dels nens n'hi ha prou. Potser no cal que siguem tots amics, les noves parelles de cada ex incloses. Però no ho sé.
