Un nen enlluernat

Tinc diversos cd’s favorits que escolto sense parar i me’ls poso a totes hores, molts d’ells mentre actualitzo aquest blog. Un d’ells és un conte cd que em va descobrir la meva amiga Silvia, d’un grup que desconeixia anomenat The Pinker Tones. Sí, en principi es un conte dirigit al públic infantil anomenat “Rolf y Flor”, però té quelcom que em posa de bon humor, em fa somriure i el millor de tot: em retroba amb un nen. Està bé, sóc conscient que tampoc és gaire difícil amb un pare que fins fa ben poc patia la síndrome de “Peter Pan", però l’essència del conte no només desperta al nen que porto dins, sinó que l’enlluerna. Per això cada cop que el Martí em diu de posar el cd del conte “Rolf y Flor” i que mentrestant jo li expliqui (està bé, molts cops sóc jo el que l’anima a fer-ho) sóc feliç...un nen gran feliç. És una excusa més per treure el nen que tinc a dins, al qual de vegades encara li haig d’explicar perquè he volgut ser pare de 2 criatures i que tot sigui dit...costa tant que ho entengui. En obrir el conte i posar el cd, de retruc m’imagino els meus pares. Ells no van tenir la sort que té un servidor i van haver de patir els meus exquisits gustos musicals, és a dir als Parchis, Torrebruno, Teresa Raval, Enrique y Ana, Regaliz o “los payasos de la tele”. Recordo aquells discos i aquelles cançons amb una tendresa i felicitat acollonant, encara que estic segur que les migranyes dels meus pares devien ser de campionat. Amb això no estic dient que aquella música fos dolenta, ni molt menys, sinó que crec més aviat que de vegades si s’enfoca la música per a nens d’una manera més sincera, adulta i el més important,et poses en el lloc del nen, el resultat pot ser molt més gratificant per a tots. I és que ja sigui amb cançons mítiques com “como me pica la nariz”, “tigres/leones” o “El super disco chino” de la meva infància, com “Me llamo Rolf”, “Helado” o “Ukelele” dels The Pinker Tones, la música ha de formar part de les persones desde ben petites, soni com soni, i si a més tens la sort que és música de qualitat, elaborada, divertida i que enganxa a petits i grans com la del “Rolf y Flor” dels The Pinker Tones, doncs perdoneu-me l’expressió...és l’hòstia! I és que sí, el “Joan petit quan balla”, “cargol treu banya” “el gall i la gallina” i el “bon dia” estan molt bé per a la canalla, però què voleu que us digui, prefereixo escoltar el “Rolf y Flor” mentre ens fotem amb el Martí un entrepà de Nocilla i de pas cantem i ballem fent xivarri a casa rotllo “germans Oasis a una habitació de l’hotel”...i que ens escolti tot Sant Martí de Provençals! A més és un cd ideal per a aquelles entranyables caravanes cada cop que aneu a comprar xocolata i cd’s a Andorra i a les quals a més d’un pare li han vingut ganes de tirar-se per la finestra juntament amb aquell cd del nen, que t’ha fet escoltar ja 34 cops, de cançons que tot sigui dit, ja escoltaves tu quan eres petit ...cap problema pares! Poseu el “Rolf i Flor”, i problema solucionat! Escoltant i llegint el conte, et donen ganes de menjar sandvitxos de pernil, mostassa i cogombret, aprendre a tocar l’ukelele, viatjar en avió cada setmana o somiar...sobretot somiar. Somiar amb un món ple de música, somiar amb un món ple de colors... somiar amb un món millor. No us diré res més del conte...bé, només una cosa: que us feu amb ell. Per moltes raons, però l’essencial és que gaudireu amb els vostres fills...bé i de pas, patireu un preciós flashback amb el que us vindran records que potser alguns teniu oblidats o amagats. El Martí té 3 anys hi ja ha anat a diversos concerts, i el Mario? Doncs el Mario té 6 mesos i sabeu què? Ha anat a 2 concerts, i els dos de The Pinker Tones amb el seu “Rolf y Flor”. El primer va ser a la llibreria “La Petita” al barri del Poble Nou i el segon ha sigut aquest diumenge al matí a “la Pedrera”... el resultat ha estat un concert preciós amb un públic infantil entregat, i amb la col·laboració del dibuixant Miguel Gallardo (il·lustrador del conte) en directe,

dibuixant. És emocionant veure com nens tan petits se saben totes les lletres de les cançons, però el que resulta realment emocionant és veure com 3 grandiosos músics fan transmetre un bon rotllo espatarrant a pares i fills amb la seva posada en escena, i amb una empatia amb la canalla, realment admirable. No sé perquè, però veient com pares i fills cantaven segons quines cançons, tinc la sensació que moltes d’elles es convertiran ben aviat en autèntics himnes de petits i grans, així que ja m’imagino als fills dels meus fills taral·lejant el “a todos nos gusta el helado” cada cop que es fotin un “frigopie” al càmping. En sortir del concert no sé qui estava més “on fire”, el Martí, el Mario...o un servidor. I és que ja m’ho va dir el meu cunyat Alberto: “Ets el que més ha gaudit de tots!”. Doncs sí i sabeu perquè? Perquè moltes vegades hi ha pel·lícules, jocs, persones, berenars i milions de coses, que desperten al nen que tens dins teu, però si a més....l’enlluernen, doncs et sents molt feliç...et sents un nen molt feliç...un nen enlluernat.