Durant la lactància la majoria de dones no tenen cap mena d'interès sexual cap a la seva parella i la lactància sembla ser la culpable d'aquesta desgana.
Fa quaranta dies que acabes de parir, tens l'episiotomia encara tendra i l'amable ginecòleg (ull al detall és un home) et recepta una crema. I al·lucines quan et diu què és! És lubricant per poder mantenir relacions sexuals amb el teu maridet! El mires amb una cara entre de conya i terror. L'episiotomia, els pits carregats, el cansament i les hormones et porten a no pensar en el sexe com una opció desitjable. Li brames que tu no tens cap mena d'intenció de practicar sexe fins d'aquí a moooooooolt de temps. Ell et mira amb cara paternalista i et recorda amb un somriure que tu segur que no en tens cap ganes, ell ja ho sap, però que potser el teu marit sí que està interessat a recuperar la "seva" vida sexual. Com que has vingut sola amb la criatura i la proposició no t'ha fet cap mena de gracia, li recordes amablement i amb un somriure als llavis que el teu estimat té dues manetes que sap utilitzar en cas de necessitar alleujar-se, i a tu que et deixin en pau el dos. Discussió finiquitada!
Passar de la vida de parella a la vida de família és un terratrèmol. Tu, dona independent, segura, valenta... t'has transformat per do i gràcia de les hormones en un ésser dèbil i esgotat al que cal cuidar, protegir i alimentar. I això és el que volem dels homes, que siguin els forts, que ens protegeixin a nosaltres i a la nostra criatura, que ens cuidin, ens protegeixin de les visites i posin rentadores. I recompensar tot això amb sexe està molt lluny de la nostra realitat.
La lactància acostuma a ser la culpable de tot, en aquest cas, potser la té una mica però hi ha més acusats als que cal jutjar!
El contacte que ells tenen amb els pits també té la seva conya. Abans de parir els teus pits eren teus. Ara els teus pits tenen llista d’espera. Ell només es pregunta quan els podrà recuperar. I hi ha marits per a tots els gustos. Els curiosos que volen saber quin gust té la llet. El pulcres que volen saber quin gust té la llet però prefereixen que la posis en un got i els lactofòbics als que no els agrada la llet de vaca i creuen que la teva és igual.
Quan finalment t’hi poses el teu cervell segueix en mode on i les teves orelles en escolta parabòlica continua. Només penses que el nen es pot despertar o et sembla fins i tot que el sents plorar. Les llargues nits de sexe no tornen mai, com a mínim fins que pots deixar la criatura amb els avis.
Poc a poc l’interès en el sexe retorna, amb petites modificacions, a vegades descobrint una sexualitat nova i renovada. El cansament i el nou paper que ens toca fer a la vida semblen tenir-ne més culpa que la lactància.
Per cert, també hi ha dones que la lactància els fa pujar la libido i segueixen amb més ritme que abans de ser mares. Des d’aquí la meva admiració!
