Criatures 22/05/2013

I tu què vols fer?

3 min

-

Malauradament no és la pregunta habitual però hauria de ser LA PREGUNTA a formular a totes les dones. Estem celebrant la Setmana Mundial del Part Respectat! Som-hi!!!!

-

Quan arribem al món de la maternitat, i sovint ja des de la gestació, sempre hi ha algú que decideix per nosaltres. Altres vegades ni ens informen de que tenim opcions i que tenim on triar, i seguim comxaiets el que ens diuen què hem de fer i no solem plantejar-nos si allò que ens diuen és realment l'única opció, i el més important si allò que ens proposen és la millor opció per nosaltres. En aquesta vidasempre hi ha opcions i camins diferents per escollir, rarament hi ha un camí únic. I en el part i la lactància passa el mateix, sempre hi ha opcions on escollir.

Arribem al part en la majoria de casos escasses de formació i informació amb convenciments irracionals i absurds sobre el part i el seu desenvolupament. Deixant-nos guiar poc per l'instint i massa per la seguretat que un part és un procés dolorós, perillós i ple de riscos.

Dones, no oblideu que podeu parir i sabeu parir i que els parts que ens mostren habitualment no són més que una recreació falsa de la realitat. Un part és una situació físicament i mentalment dura però estem preparades per fer-ho, el nostre cos sap què ha de fer. Deixem a la mà d’altres la nostra responsabilitat de cercar informació i decidir què volem feramb el nostre part i heu de saber que rarament ens demanaran què volem i malauradament aquesta pregunta i la seva resposta informada marcaria en moltes ocasions els nostres parts i els marcaria en positiu.

Un part respectat ofereix més garanties de gaudir d’una lactància exitosa, però el que ofereix és més garanties de que la mare gaudirà d’un sentiment únic, del sentiment d'apoderament. I us asseguro (perquè l’he viscut) que és un sentiment incomparable! Et sents capaç de tot, podries fer qualsevol cosa, ets sents gran, potent, única, divina, màgica, extraordinària.... Aquest sentiment proporciona una capacitat de resiliència i lluita úniques que sovint determinen si una dona serà capaç o no de vèncer totes les dificultats i incerteses que la lactància i el transcurs de la mateixa li poden proporcionar.

Sovint quan veiem a una criatura amb dificultats de succió les assessores preguntem pel part i no és casualitat o és per ganes de fer safareig. El devenir del part i el post part pot marcar la lactància. Per exemple jo he patit un primer part instrumentat, un part que em va deixar una cicatriu de peatge als baixos i una nena amb la cara esgarrinxada pels fòrceps i les ventoses. Per sort només va ser una rescadeta però hi ha criatures que pateixen de valent al part i instruments i dirigits poden malmetre els seus cranis i modificar la succió i la deglució.

L’ús d’instrumental pot produir danys en els nervis cranials encarregats de regular els reflexos de succió i deglució i produir paràlisi facial, que evidentment pot afectar a les capacitats innates de succió de la criatura.També produeixen dolor (recordem que els nonats senten dolor des de les 25 setmanes de gestació) que pot interferir a l’hora de podercol·locara la criatura en una postura que li sigui còmode. I no cal anar a parts instrumentats, el simple fet de no poder gaudir del contacte pell amb pell dins els 30 minuts del naixement pot entorpir la lactància i el pitjor, impedeix gaudir d’uns moments únics que mai més es tornaran a repetir, uns minuts per enamorar-se per crear impromta, per deixar fluir l’amor....

A les dones ens cal aixecar-nos i demanar respecte, ens cal canviar la manera de néixer i entendre com de màgic i vital en la vida d’una dona i una criatura és aquest moment. Dones, informeu-vos que hi ha molta informació i moltes associacions implicades en aquest canvi:

http://www.elpartoesnuestro.es/

http://donallum.com/

http://elimpactodenacer.pangea.org/

stats