Criatures 25/06/2012

Haver de renunciar és retrògrad

3 min

-

Dimecres laLulcilaIsabelaRodríguezSoléem va passar aquest

- I què em va fer riure? Doncs aquesta afirmació feta per IsabelLondoño, directora de la Fundació Dones per Colòmbia, que declara que la discussiósobre l'alletament en públics'hauria de centrar en el que hi ha darrere de l'auge de la publicitat sobre la lactància: "La meva hipòtesi és que aquest és un gran tema pels conservadors i religiosos, que volen fer retrocedir a la societat, recalcant-li a la dona que la seva missió és criar".

No és la primera dona a la que sento afirmar tal cosa, ElisabetBadinterva en la mateixlíniai conclou que grups com la LLiga de la Llet volen imposar la lactància i la maternitat com a un model obligatori per totes les dones, però centrem-nos en l'afirmació de Londoño: alletar és realment una acció retrograda?

Què vol dir retrògrad en primer lloc: Que va endarrere o que va contra el progrés.

Entenc i agraeixo que les feministes dels 60-70 (fins i tot les primeres feministes del segle XIX) van lluitar molt per totes nosaltres, i van aconseguir grans coses per fer-nos més lliures, però en la seva cursa per aconseguir la igualtat van voler negar i esborrar el que és intrínsec en totes les dones: la nostra capacitat per crear i alimentar una vida. Ens van atorgar i retornar el poder de decisió sobre el nostre cos però a la vegada buscant una escissió total de les nostres capacitats biològiques: Si les controlem les podem evitar.

Estic segura que homes i dones podem fer les mateixes coses: optar als mateixos lloc de treball, tenir les mateixes responsabilitats tan dins com fora de casa... Però concretament n'hi ha dues que no podem compartir i està clar les dones som més que una fàbrica de fer criatures però no podem negar que tenim aquesta virtut. I van voler que neguéssim aquest fet, semblava que si voliem ser com els homes això passava per negar-nos a ser mares i la lactància al ser optativa podia ser negada dues vegades, perquè la creació no la podien delegar però la lactància sí podien, podien deixar les criatures i que algú altra els donés el biberó i ja eren "lliures" per tornar a la seva vida de dona treballadora i alliberada. En la meva opinió una mena de maternitat a distància i delegada.

Però l'alliberació passa per poder decidir, perquè cada dona tingui totes les opcions obertes i cap llibertat coartada, perquè cada dona pugui triar quin és el seu camí, ila resta de la societat l'acceptem sigui quin sigui.

I no, no es tracta de tornar a lligar a les dones a la casa, a la criança dels fills, la contemplació de la vida i el servei al marit. Triar no hauria de significar renunciar, triar hauria de significar compaginar, perquè al cap i a la fi les renuncies són pèrdues.

Alletar no és retrògrad, bé potser sí, en part perquè tornem a l'origen. El model de les nostres mares no ens serveix, perquè elles en la majoria de casos es van veure abocades a triar fills o feina, les que van triar feina es van perdre la criança dels fills i les que van triar fill és van perdre la capacitat per gaudir de la seva independència econòmica.

L'equilibri arribarà el dia que la maternitat no suposi una renuncia, el que és retrògrad és haver de renunciar a les dues coses.

També llegeixo al suplement delPeriódicouna entrevista ambNatashaWalterque afirma que els sexisme està ressorgint amb força, que les nenes estan aprenent i acceptant models que semblaven superats. Realment mirar un catàleg de joguines és devastador: nines esquelètiques sense ventre, sense malucs, maquillades i divines, amb pits enormes extremadament sexualitatzats, hipersexualitzatscom diuWalter...Aquetés l'ideal amb el que creixen les nostres nenes.

I evidentment el que si queés sexista és un model de dona objecte, de dona contemplativa i contemplada. I justament el model de les mares lactants no és aquest, som donesapoderades, alliberades (en major o menor grau) de la tirania de la supeditació del nostre cos als ideals publicitaris, dones ambopinió, conviccions, dones que saben de què sóncapaces i ho diuen alt i clar.

Per acabar i com a anècdota, i no em sembla casualitat, al finalitzar l'entrevista a Waltersa la pàgina del costat hi ha una promoció de llet de continuació (he esborrat el nom), em sap greu ser mal pensada però és molt curiós!! A què ens conviden a renunciar?

stats