A petició de laLydia Gines, avui entrada sobre les infusions pels suposats mals de panxa dels nadons. A risc d'assemblar-me a un mediàtic entrenador de futbol, avui resolc el perquèals nadonsno els calen aquest tipus d'infusions.
He anat a comprar dos d'aquests preparats, per poder-los veure i tastar.
Som-hi, no els calen...
- Perquè no:
Perquè als nadons no els cal cap mena d'infusió. De fet podria acabar aquí però entenc que no seria ni seriós ni seria el que espereu del bloc. Així que segueixo amb més raons.
- Perquèho diu OMS-UNICEF:
Les recomanacions són clares: "Practicar l'alletament exclusiu, és a dir, proporcionar al lactant únicament llet materna, sense altres aliments o begudes, ni tan sols aigua" Més clar no es pot ser, els nadons de menys de 6 mesos haurien de prendre llet i només llet. El que anomenem lactància materna exclusivaLMEno inclou infusions tres vegades al dia.
- Perquèno hi ha cap base científica:
Qualsevol producte hauria de mostrar científicament la seva capacitat per fer allò que diu que fa. En aquest cas aaquestsproductes se'ls adjudiquen diverses tasques: "La camamil·la i el fonoll són plantes amb acció carminativa, eupèptic i antiespasmòdica. Lacamamil·la, preparada en forma d'infusió afavoreix la digestió i alleuja les molèsties digestives que poden aparèixer en casos de flatulències i espasmes intestinals. També té un efecte lleugerament tranquil·litzant. El fonoll, per la seva banda, és útil per a l'aerofàgia i la flatulència"
I això qui ho diu? L'avia? El nostre estimat amicTxumariAlfaro? O potser es basen en un estudi a doble cec per fer aquestes afirmacions? Què us sembla?
- Perquèel seu estómac és petit i immadur:
La posologia indicada en els dos casos, per nadons de fins a dos mesos, és de50mlun màxim de 3 vegades al dia. El que es tradueix en150mld'aigua en total.
Un nadó d'un mes o dos pren uns 500 ml de llet, per tant l'aigua els deixa lloc per només350mlde llet.
La capacitat estomacal de les criatures de dos mesos és d'uns120ml i si els anem omplint d'aigua hi ha menys lloc per la llet, que és el que realment necesiten i els aporta tot el que els cal.
El sistema digestiu d'una criatura és fràgil, qualsevol cosa que no sigui llet materna pot modificar-ne el delicat equilibri i crear micro lesions per on es poden colar els patògens.
- Perquèles herbes poden ser un risc:
Mireu a e-lactancia el risc de les herbes que porten aquests preparats: El fonoll i l'anís verd tenen risc 2.
A més l'any 2007 van ser retirades 148.000 unitats del producte per una possible relació amb casos de botulisme.
- Perquèa les criatures no els cal sucre:
Tots els pediatres ens recorden sempre que a les criatures no els cal sucre i com més tard el descobreixin millor que millor.Aquestsproductes porten molt sucre. Evidentment a la composició no diu sucre, diu: Dextrosa imaltodextrina... I què són?
Maltodextrina: És el resultat de la hidròlisi del midó o la fècula, compost per una barreja de diversos oligòmers de glucosa.
Dextrosa: La dextrosa que és glucosa en pols s'obté a partir del midó de cereals com el blat de moro el blat.
Per tant les dues substàncies aporten gust dolç al preparat. Aquest preparats estan porten un 90%de "sucres" i l'altre10%el conformen les herbes.
Els he tastat els dos (en la dosificació indicada) i són MOLT dolços i massa aromàtics!
- Perquèinsinua que existeixen els còlics
He apuntat el tema còlics en altres entrades. El que nosaltres, occident, definim com a còlics: mals de panxa, espasmes intestinals, gasos... Són "patologies" completament desconegudes per civilitzacions i cultures que fomenten el contacte estret amb la mare, la lactància a demanda i sense restriccions,el collit, el porteig de les criatures....
Sembla ser que els còlics no són més que una mala adaptació al nou medi que envolta a la criatura i una mala resolució i interpretació de les seves necessitats i demandes. Així doncs fabricar productes pels mals de panxa és afirmar que els còlics existeixen.
- Perquèens venen sucre iherbetesa preu d'or:
Ara per acabar us vull explicar que aquesta és l'entrada de tot el bloc que m'ha costat més cara! Fem números:
El primer preparat ( farmàcia) m'ha costat 9,25 € El segon preparat ( súper) 4,75€
El biberó per mesurar els 50 ml d'aigua 3,45€
Total: 17,45 euros (14 sense elbiberó)
............
Un paquet de sucre val menys d'un euro, un paquet de sobres d'anís,camamil·laitil·lamenys de 5 euros. La diferència no és brutal? És més del doble, una presa de pèl!
Doncs apa, aquí teniu totes les meves raons per no fer serviraquestspreparats sota cap concepte.
O us calen més perquès?
