-
El Congrés de FEDALMA ha donat molt de si.
-
En una de les ponències es va parlar de la dieta de la mare lactant. Feia un parell de setmanes havia tingut el plaer de sentir la xerrada del nutricionista Julio Basulto durant el Curs de Formació d’Assessores de FEDECATA. De cop tot el que aquella noia somrient em deia em va començar a fer mal a les orelles i quan vam arribar a les algues ja em van venir tots els mals.
Anem per parts. A les dones embarassades i en període de lactància els cal una suplementació de iode. La glàndula mamària s’encarrega d’elaborar la recepta de la llet i busca els ingredients a les reserves de la mare, a la sang de la mare o la glàndula crea les substancies que li calen. Però hi ha diverses coses que no pot sintetitzar i si la mare no té reserves no es pot incloure a la llet. Una d’aquestes coses són els àcids grassos essencials i una altre el iode. Anem avui pel iode.
El iode és essencial per al funcionament correcte del tiroides, que al seu torn és essencial per a la bona salut. Una deficiència de iode durant l'embaràs i la primera infància pot donar com a resultar: retard mental irremeiable i deteriorament sever de les facultats motores. El desenvolupament del cervell humà es produeix durant l’etapa fetal i en la primera infància fins als 2 o 3 anys. Per als nadons la llet materna és l’única font de iode, per tant és vital que la mare tingui uns nivells adequats a la llet per garantir la ingesta de la criatura.
A més la presencia d'hormones tirodees és un requisit previ per la producció de llet. I per elaborar les hormones tiroidees cal iode, doncs la tiroxina (T4) va associada a quatre molècules de iode, i latriiodotironina (T3) va associada a tres. Si es produeix un hipotiroïdisme per falta de T3 i T4 es pot produir hipogalàctia, falta de producció de llet.
La clau del bon funcionament de la tiroides és la ingestió adequada, no excessiva, de iode. Les necessitats de iode varien al llarg de la vida. La dosi mínima de iode recomanada és de tan sols 90 μg / dia des del naixement fins als 6 anys, 120 μg / dia dels 6 als 12 anys, 150 μg / dia en l'edat adulta, i 250-300 μg / dia durant l'embaràs i la lactància. ILes necessitats del prematur es calculen en 30 μg / kg de pes / dia. La quantitat de iode necessari per a tota una vida és de tan sols uns 4 g però cal ingerir-ne diàriament perquè no podem emmagatzemar-lo en l'organisme.
Aquestes necessitats no estan garantides amb la dieta i cal consumir aliments enriquits amb iode durant tota la vida, i a més, durant l'embaràs i la lactància cal complementar la dieta amb almenys 200 μg (micrograms)de iode al dia en forma de iodur potàssic.
Les necessitats del nen alimentat de forma exclusiva amb llet materna han de ser garantides per la pròpia llet de la mare. Amb una ingesta de llet de 150-200 ml per quilo de pes i dia, la concentració de iode a la llet haurà de ser d'un mínim de 100 μg / L per aportar els 90 μg / kg / dia de iode que necessita el nen. Per tant es necessari complementar la dieta materna amb iode. La manera més fàcil, més exacte i més segura es prendre un complement diari.
Moltes mares es neguen a prendre un suplement farmacològic i opten per augmentar en la seva dieta els aliments rics en iode. Per exemple, és important comprovar que la sal que tenim a casa sigui sal iodada (no sal marina). Encara que la mare pregui sal iodada ha de prendre el suplement ja que la sal iodada que consumimaporta només la meitat de la quantitat recomanada diàriament.
Altres mares prefereixen prendre algues en lloc de suplements, que és el que deia la dietista, però aquesta pràctica té certs problemes. El consum de 8 grams (pes en sec, que són un parell de fulles) de la majoria de les algues pot donar com a resultat desordres del tiroides a causa d'una ingestió excessiva de iode.
Per exemple:
8g en sec d’alga Wake aporta 3,2mg (mil·ligrams)que representa 2300 laQDR%
8g en sec d’alga Nori aporta 0,94mg que representa 670 laQDR%
8g en sec d’Enciam de mar aporta 1,3mg que representa 920 laQDR%
És a dir entre 5 i 300 vegades la quantitat diària recomanada de iode. A més no és or tot el que llu! Poden estar contaminades amb metalls pesats i causar problemes de coagulació sanguínia a més de sobrecarregar el tiroides de manera perillosa.
Així doncs iode sí, però iode controlat!
