-
Hola a totes i tots! Primera entrada després de la pausa de l'estiu (mentida, n’he fet 3 des de que vaig dir que no escriuria, però valia la pena trencar les vacances) tornem a la rutina i per molts hi ha novetats en les seves lactàncies.
-
Tornar a la feina també vol dir tornar a l’escola o començar-la per primera vegada. Ja sigui llar d’infants o infantil, tenir una criatura lactant que ha de començar una nova rutina pot ser menys angoixant per ells que per nosaltres, perquè nosaltres avancem esdeveniments.
Acostuma a ser terrible, una font de mal de caps, angoixes i preocupacions. I com que totes volem que els sigui més fàcil, els volem ajudar, per aquesta raó moltes mares estan temptades de començar dies o setmanes abans a preparar la seva criatura pel moment de la temuda separació. D’aquesta manera pensen que així les criatures no ho passaran tan malament i que tot serà més simple però siguem francs, no es pot evitar el mal tràngol i avançant-lo només aconseguim això: avançar l’angoixa, el patiment i els mal de caps.
La intenció és bona, però això és com si el vostre cap us digués: “Mira com que sé que tornar a la feina després d’un mes de vacances és tan dur he pensat que podries començar a venir una setmana abans a treballar, a veure si així t’adaptes i no ho passes tan malament el dia 3 de setembre”
Què li diríeu? Doncs que tururut pa amb oli com a mínimi que ja us pot anar esperant!
Doncs el mateix passa amb les criatures, la separació i la lactància, el duríssim moment de separar-se arribarà i no cal avançar patiments ni a uns ni altres, i quan arribi ja ens i enfrontarem a les dificultats. Mentre tant, gaudim del que tenim!
Per les criatures no és simple separar-se de la mare i tampoc és fàcil no tenir el pit quan el reclamen. Les mares s’angoixen molt perquè totes tenen mil preguntes a les que no tenen resposta:
-Em trobarà a faltar? Trobarà a faltar la teta?
-Com ho farà per dormir si NOMÉS s’adorm amb el pit?
-Com es podrà calmar quan s’enfadi si NOMÉS es calma amb el pit?
-Quina quantitat de llet ha de prendre? Jo no sé quanta llet pren!
-Menjarà o no menjarà? I si no menja què?????
-Com es prendrà la llet? Cullera, got, xeringa, biberó, vas d’inici... COM!!!???
Les respostes a tot no són simples i la resposta a cada pregunta no la tindrem clara fins al cap d’uns 15 dies. Aquest és més o menys el temps que trigareu tots plegats a acostumar-vos a la nova situació. Cal que mares, cuidadors i criatures trobin una nova rutina, es coneguin i tot funcioni. Ningú té totes les respostes i per la mateixa pregunta hi ha diverses respostes, així que paciència i màxima tranquil·litat.
Les adaptacions en el nostre sistema escolar són complicades i tot sovint no massa flexibles i no és fàcil però sempre ens cal saber que les nostres criatures han tingut durant mesos el millor aliment del món i pràcticament sempre són criatures independents, valentes, segures d’elles mateixes que saben adaptar-se a les situacions complicades amb més flexibilitat de la que ens pensem. Això no vol dir que no plorin o és mostrin temorosos, espantats o nerviosos a les nits però la seva capacitat de resiliència i el nostre amor, els permet superar aquests moments difícils i aconseguir adaptar-se amb èxit en la gran majoria dels casos.
És un pal tornar a la rutina, és duríssim deixar als nostre petits a casa amb algú altre o a l’escola, es pateix molt els primers dies i fins i tot hi ha qui plora (i no parlo només de criatures)... Però si voleu treure quelcom positiu de tot això centreu-vos en el retrobament, és un moment tant i tant dolç, és una manera tan genial d’eliminar tensions i sentir-te complerta de nou! El millor moment del dia!
Molts ànims i molta força i ànims (ànims Myriam) i a les que avui us heu separat dels vostres peques!
