Som la llet

Alba Padró i Arocas

Seguir endavant

-

Diumenge va morir un amic, no tinc ganes d'esciure ni em puc centrar massa. Així que avui publico un article que vaig fer per la revista Viure en Família.

Néixer és tot just el principi d’una gran aventura: la lactància. I com en totes les aventures es produeixen situacions inesperades, moments en que potser mare i criatura s’hauran de separar i que poden comprometre la lactància.

Les criatures arriben a aquest món immadures i només demanen tres coses: alimentació, escalfor i protecció. I aquests tres conceptes es resumeixen en un terme: lactància materna.

La majoria de criatures neixen en un hospital, però malauradament i contràriament al que hauria de passar, el centres sanitaris acostumen a tenir protocols que tot sovint no van massa a favor de la lactància. Per tant cal informar-se abans per saber com començar amb bon peu. Moltesmares se senten desconcertadesi un pèl perdudes just després de parir perquè tot sovint cada sanitari els recomana una cosa diferent i fins i totels doneninformació contradictòria, saber què hem de fer és la millor eina per tenir el millor inici:

Contràriament al que podem pensar les criatures saben mamar i neixen preparats per fer-ho. Ara sabem que poden buscar solets el mugró, agafar-se i mamar; però tot sovint els ritmes i les rutines dels hospitals fan que cert moments claus no es respectin, les coses es precipitini no permetingaudir a la nova família de la simplicitat de la lactància en un inici respectuós.

Cal prendre consciencia que mare i nadó estan en un període d’aprenentatge delicat i meravellós que cal protegir, i en aquest punt és molt important la figura de la parella. Cal mantenir les visites a ratlla per permetre la intimitat i el coneixement de la nova família i evitar també qualsevol tipus de separació o rutina hospitalària que pugui destorbar o pertorbar el bon començament de la lactància.

Així doncs després de parir seria ideal poder tenir la criatura pell amb pell dins els trenta minuts posteriors al naixement. La criatura ha d’estar tapada i només hem de deixar-la explorar i cercar el pit per ella mateixa. Una criatura ho pot fer en aproximadament 60 minuts, però molts ho fan molt abans si el part ha estat respectat.

Una vegada han mamat per primera vegada cauen en un son profund que pot durar forces hores, cal aprofitar-ho i descansar amb ells i idealment mantenir-los pell amb pell. A partir d’aquí i tot i que la lactància és a demanda cal estar atentes de fer un mínim de 8 preses en 24h. Si la criatura sembla que no es desperta cal animar-la a mamar o fins i tot a vegades se’ls pot suplmentar per animar-losamb calostre extret. Els primers dos o tres dies de vida les criatures s’alimenten de calostre que no és més que la primera llet. El calostre és un tresor nutricional servit en petites quantitats i tot i semblar molt poc s’adapta a les necessitats nutricionals de la criatura, per tant no els cal res més. Les ajudetes o suplementsno són necessaris de manera rutinària, és més, si cal suplementar a la criatura la primera opció és sempre la llet materna extreta.

Ens cal saber que les criatures perden pes els tres primer dies de vida, després s’estabilitzen i el cinquè dia haurien de començar a guanyar pes per recuperar-lo el quinzè dia de vida.

Però a vegadesles coses no van bé i tot es complica, els nadons neixen prematuramento emmalalteixen i els cal estar hospitalitzats. No cal dir que és una situació molt dura i complicada de gestionar on l’ajuda dels sanitaris és fonamental per poder mantenir el curs de la lactància amb certa normalitat.

Si la llet materna és perfecte pels nens sans per les criatures hospitalitzades o prematures la llet materna és un tresor que garanteix la millor nutrició, la màxima absorció de nutrients, la millor digestibilitat… En resum és perfecte per ajudar-los a créixer o guarir-se.

La Carta Europea dels Infants Hospitalitzats reconeix el dret de les criatures ha estar acompanyades dels seus pares en la seva estada hospitalària.

Per les mares d’aquestes criatures o les que tenen restringida l’alimentació oral és bàsic que comencin a familiaritzar-se amb el tirallets, a ser possible un tirallets doble elèctric que garanteix la millor extracció. Les extraccions poden començar a les sis hores després del part, si és abans millor, en el cas d’un nounat o tan bon punt sentiu els pits carregats si la criatura és més gran. Si la mare pot cal fer servir el tiralletscada dues/tres hores de dia i cada tres hores de nit. La situació és esgotadora però és la millor manera de garantir una bona producció de llet. Tot el calostre o llet que s’extregui cal refrigerar-la o congelar-la. Cal escriure la data d’extracció i el nom de la criatura.

Als centres hospitalaris acostumen a tenir bombes d’extracció força potents, però si teniu un tirallets doble elèctric podeu fer el mateix amb més comoditat. Hi ha trucs per aconseguir que l’extracció sigui més simple, com estar a prop de la criatura i si no és possible, olorar la seva robeta, mirar-ne fotos... En alguns casos pot caldre l’ajuda d’un galactagog (substància que augmenta la producció de llet) ja sigui de fitoteràpia o farmacològic per mantenir la producció. El ginecòleg o el pediatra us indicaran quin és més adequat en cada cas.

Tenir un fill en una UCIP és una situació de crisis familiar, sortir de l’hospital amb les mans buides és un malson però alletaro intentar-ho cura les ferides o com a mínim ajuda a que no siguin tan doloroses.

A vegades els ingressos hospitalaris amb criatures més grans no són greus, però mantenir la lactància també pot ser una aventura. En primer lloc cal superar els perjudicis dels sanitaris. Veure un nen que té dents, camina i parla mamant pot ser una sorpresa i pot portar a la mare a rebre tota mena de comentaris desafortunats, a més quan una criatura està malalta el que acostuma a fer és deixar de menjar i centrar-se en el pit, i si sumem que l’entorn hospitalari pot resultar hostil o fer molta por, el resultat és una criatura que només mama i deixa de menjar. Evidentment això no és cap problema i de fet sort n’hi ha de la llet materna que els permet seguir alimentant-se.

I què passa si és la mare la que està malalta?

Si el nadó és petit i té menys d’un mes es pot demanar a l’hospital un ingrés conjunt a la planta de maternitat, si l’estat de la mare ho permet, és clar. No tots els hospitals ho permeten però es pot intentar.

Quan la mare és la que ha de separar-se de la criatura la lactància també perilla, així que cal fer un pla per intentar mantenir la lactància en aquests dies de separació. Però és evident que la raó de la hospitalització marcarà la pauta. Si la situació és greu cal pensar en primer lloc en el benestar de la mare. Els pits que produeixen llet en segueixen produint encara que la mare estigui malalta i si ella no es pot treure llet cal que algú li tregui i la guardi per la criatura. Hi ha poquesmedicacions i proves diagnòstiques contraindicades durant la lactància, si teniu dubtes podeu consultar la web de Dènia.

Si la mare no té res greu i la criatura pot anar a veure-la, la família es pot encarregar de que mare i criatura mantinguin el contacte. Dependrà de diversos factors: si la mare està sola a l’habitació, l’edat de la criatura, si pren exclusivament llet materna.... La combinació d’aquests factors marcarà quina és la millor solució en cada.

En situacions més greus tot es complica, evidentment no cal llençar la tovallola, intentar fer un pla personalitzat és el millor, intentar buscar el suport i la complicitat dels sanitaris i fer sempre plans a curt termini que és la millor manera d’encertar el camí. Cal mantenir les extraccions fins que les pujades de llet no siguin evidents i no puguin causar problemes. Si la situació de la mare és greu caldrà suspendre la lactància de manera temporal peròuna vegadala mare estigui recuperada, si ella vol, pot intentar una relactació.

Article publicat a la revista Viure en Família