Un dia, quan ella em deixi, us explicaré qui va ser la mare que va donar la seva llet de manera tan altruista mentre vivia una situació gens fàcil per a ella. Avui la mare que va rebre aquella donació de llet ens explica la seva vivència.
La meva filla petita va néixer el dia2 de desembre, en un part hospitalarirespectat, amb una mami carregada de ganes de repetir experiència positiva amb la lactància. La meva filla gran només va mamar sis mesos. Va ser una lactància rodada sense cap mena de problema, tot i que jo mateixa em posava pals a les rodes amb mugroneres, horaris, introducció d’alimentació complementaria a sac...Tot i que jo ja sabia que no ho havia de fer.
Els inicis amb la petita van ser molt fàcils, a excepció del fet que tenia una boqueta molt i molt petita i em feia una mica de mal quan s’enganxava. Per tant em vaig acostar al grup de lactància i em van revisar la postura i en pocs dies va començar a anar millor, encara que jo estava carregada d'inseguretats.
Quan comptava amb 21 dies va començar a dormir massa, tenia moquets i en qüestió d'hores estava a la UCI amb bronquiolitis. Va estartres dies sencers sense mamar, jo m'extreia llet a totes hores mentre estava a l'hospital, el meu marit corria a casa amb la llet extreta per ficar-la a la nevera i després a congelar. Em treia mica amica, gota a gota i per fi al cap de tres dies me la van deixar posar al pit només"per provar" i esva agafar amb una ànsies. Déu quina alegria! Amb la por que tenia que no volgués mésel pit.
L'estada a l'hospital va ser dura i la lactància tampoc va ser fàcil. Li administraven sèrum glucosat d'amagat. Li van posar una tetina amb una gassa a manera de xumet. En arribar a planta, on vam estar 10 dies més, m'obligaven a fer la doble pesada i el pitjor és que des que avisava podien trigar tranquil·lament vint minuts a venir a fer-li la primera pesada i no li podia donar el pit fins que la pesaven.
Un dia em vaig posar malalta Vaig agafar un virus i es va quedar el meu marit amb ella. Va portar la meva llet congelada a l'hospital i les auxiliars no tenien ni idea de com s'escalfava la llet, una va tenir l'honor de dir-li que en 35 anys de professió ningú li havia portat “això” congelat del mateix lloc on teníem els pèsols.
Durant l’ingrés una mami del grup de lactància em va donar llet per la meva petita, sense conèixer-me de res, en plenes festes de Nadal va fer una escapada a l'hospital i es va solidaritzar amb nosaltres. El seu fill havia nascut el 2 de desembre l'any anterior. Casualitat ? No ho sé,però per mi ésuna bonica coincidència.
A la tornada a casa la petita es va recuperar de l’estada al hospital i vam estar dues setmanes a marató de teta i llit, enganxant el que jo creia crisis una amb una altra, i va resultar ser simplement això, la necessitat de contacte físic ide teta, pobreta meva.
Amb vista a la tornada a la feina em seguia costant moltíssim fer reserva de llet, era impossible amb la meva "tetaaddicta" enganxada tot el dia. I aquí va aparèixer en escena un àngel. Una criatura preciosa amb un pas per la vida fugaç. I en aquest curtviatge va compartir la seva llet amb la meva nena. Una lliçó de força i enteresa brutal d'una gran mare i millor persona.
Amb aquesta reserva prèvia la incorporació va ser força bona, els primers dies gairebé no menjava res, al cap de dos dies va acceptarforça bé el biberó amb un intent de mètode Kassing*, aixívaig aconseguir quel'hidonésla meva tia, i al poc vam anar introduintalimentació complementària, justamb sis mesos acabats de fer.
Aviat vam abandonar el bibe i va començar a beure en gotet. Vaig extraurem llet fins els 11 mesos, on “el meu fill de plàstic” anomenat familiarment mini elèctric va passar a l’oblit.
Hem passat per virus i bacteris diverses i ha estat la nostra salvació, tornar a la lactància materna exclusiva, encara que reconec que de vegades m'he aclaparat. Ara té gairebé 18 mesos i seguim tetejant i gaudint.Se li encenen els ulls quan entro per la porta de casa i em diu: “Hola! Tetaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!”
I sento que tot ha valgut la pena, que és preciós i que em sap greu no haver pogut gaudir de tot això amb la meva filla gran. Ara acaba un pit, l’apartat amb la mà i diu No!, No! "Trèiem"!! "Altre"!! I jo em moro de tendresa i de por que això s'acabi.
* El mètode Kassing és una manera de donar els biberons, ja sigui de llet materna o llet artificial, per intentar evitar la confusió tetina-mugróde la criatura.
