Criatures 02/08/2010

Paraules d’amor senzilles i... A tot volum

3 min

La criatura fa quatre dies que ha començat a parlar però sap utilitzar perfectament el seu limitat vocabulari per reclamar allò que vol.

Estic segura que encara recordeu que fa només un parell de mesos hauríeu venut la vostra ànima al diable perquè us atorgués el poder de la clarividència. Hauríem pagat el que no està escrit per poder saber que li calia al nostre marrec cada vegada que no podíem consolar-lo amb res. Això o que ell hagués après a parlar just néixer i t’hagués dit: mamaaaaa em pica el nas o mamaa tinc gana, vull el pit dret o mamaaaa que no veus que no vull teta que estic intentat adormir-me!!

I com tot en aquesta vida cal vigilar el que es desitja perquè tard o d’hora s’acompleix i a vegades tens ganes de donar-te cops de cap contra la paret.

L’assumpte es va iniciar mesos enrere i és del tot culpa teva (com no podia ser d’altre manera). Ara la criatura parla com una mallerenga, una mallerenga petita això sí. El seu vocabulari és limitat, en expansió diària, però ara per ara limitat. El nen amb cinc paraules es fa entendre. Diu “mama” i “papa” com és de rigor diu “aigua”o alguna cosa similar, “bap” per referir-se a la soferta gossa destronada i per suposat el primer que va aprendre a dir clar i català: TE-TA.

Aquí és quan tornem la vista enrere per repassar el que nosaltres el hem dit durant molt temps mil vegades al dia. Quina paraula em utilitzat per referir-nos al noble art d’alimentar una criatura amb la substancia produïda per les nostra glàndula mamaria?

Aquí el top five:

I us preguntareu on és el problema, doncs mentre la criatura no garla no hi ha massa problema, la situació arriba quan la criatura domina el vocabulari com un filòleg.

Encara em veig en un vagó de metro replet de gent, amb la nena a l’esquena i intentat distreure-la. La feia cantar, mirar per la finestreta, mirar les estacions... Però ella estava esgotada i m’ho va comença a fer saber. Va comença en un to baix i pausat i ho deia a cau d’orella: Mama, teta. Jo dissimulava i feia veure que no la sentia i seguia amb el meu discurs evasiu.

-Ara arribem a casa, miraaaaaaaa quines llumetes!!

Lanena va comença a alçar la veu: Mamaaa, TE-TA. Hi havia força gent al vagó així que creia que l'havien sentit. No és que no li volgués donar pit però el vagó anava a petat, l'hauria d'haver tret de la motxilla i demanar algú que et cedís el seient. La nena tenia any i mig es podia esperar una mica si només eren dues parades més... En resum ho veia del tot improbable i mentre pensava, sospesava i decidia que aquell no era el moment ideal per educar la població sobre l'alletament prolongat, de cop un crit em va deixa glaçada:

MAMAAAAAAA TE-TAAAAAAAA!!!!!! Volia desaparèixer, que en aquell moment s'obrís un forat al vagó i se'm emportés lluny, molt lluny. Vaig aixecar la mirada i tothom em mirava, uns adolescents del final del vagó reien i tot i sentia com les teves galtes passaven d'un to pàl·lid a un to vermell encès.Salvada per la campana, vaig arribar a la teva estació i vaig saltar pràcticament amb el metro en funcionament.

Com que ja estava avisada de les capacitats de comunicació de la meva filla, vaig optar per no portar-la més a l'esquena si anàvem amb metro i donar-li teta a la primera reclamació oral.

Amigues meves els han ensenyat a dir "Lleteta" força més discret. Així si la criatura és posa a xisclar "VULL LLETETAAA" al supermercat la població en general no sap de quin mamífer reclama la llet. Això sí no feu com la de la foto que no haurà servit de res.

Si reclama "PIIIITTTTT" a tot volum tampoc hi ha molts dubtes del que vol la criatura, pots fingir que no l'has entès però sempre hi ha la velleta col·laboradora que et faun toc amb un somriure als llavis "Ui, em sembla que aquest nen té gana"

Així que mares que aviat començareu a donar el pit, ja podeu triar quin mot voleu fer servir perquè ja sabeu que tot el que digueu ho aprendran i ho repetiran a tot volum sense pietat.

stats