Som la llet

Alba Padró i Arocas

"Només li donen literalment el que ella vol"

-

El tema de l'alimentació complementària o de l'alimentació a seques en nens més grans que mamen, angoixa molt a la majoria de pares. Gràcies al Carlos González i al Julio Basulto podem veure i entendre perquè les criatures han de menjar les quantitats que volen dels aliments que ells volen.

-

"Hi havia una vegada una nena de 20 mesos molt bona, tranquil·la, pacient i que menjava prou bé. Però de sobte un dia va deixar

de menjar i els seus pares van pensar que seria per la bronquitis lleu que tenia, per cansament, o, per com els hi deia la gent, per voler cridar l’atenció dels pares ara que acabava de néixer la seva germaneta.

Van ser tres setmanes molt dures. La nena només menjava un tallet de pernil dolç en tot el dia, o un trosset de pa molt petitet. Ara bé, mamava moltíssim des que la mare havia parit, més o menys les mateixes vegades al dia que sempre, però molta més estona. Mamava tant que els bolquers s’emplenaven fins mullar-li la roba en tan sols 2 o 3 hores.

Van passar les setmanes i continuava menjant poquíssim: l’hauríeu de forçar una mica, poseu-li el menjar a la boca, entreteniu-la, sobre tot que esmorzi que és quan els nens necessiten més calories per tal d’engegar el dia. Els pares intentaven entendre el que passava i veure si la nena estava sana i saludable o si per el contrari, necessitava vitamines com els hi deia alguna gent. Ho van intentar tot, perquè ja inclús tenia un comportament agressiu amb els seus pares tant sobre de la taula com alguns altres moments al llarg del dia.

I de sobte un dia els pares van pensar: potser la llet de la mama l’alimenta més que mai. I a sobre es van afegir altres factors. Van optar per utilitzar el recurs de sempre i no sempre real: pesar-la. La nena, 2 mesos després de néixer la seva petita germana, havia engreixat més de 800 gr menjant unes quantitats diminutes d’alimentació complementària. A banda d’això, la seva mare, quan es treia llet per tal de donar-la al Banc de Llet Materna (de vegades si no se la treu se li omplen fins fer-li mal) va calcular quanta llet es treia ella soleta amb la mà en 20 minuts, que era més o menys el que mamava la nena de cada pit 4 cops al dia. Increïble!!! 150 ml!! El que significava, calculant a la baixa, uns 250 ml cada cop que prenia llet la nena, el que fa aprox. 1 litre al dia. A més a més, va arribar a casa un llibre d’en Carlos Gonzàlez (“Mi niño no me come”) i una entrevista d’en Julio Basulto i encara que els pares mai s’havien considerat molt estrictes amb el menjar, s’ho van repensar tot i les coses van canviar moltíssim a casa.

Des d’aleshores, només li donen literalment el que ella vol. No hi ha negociacions del tipus: si menges 2 cullerades de crema de carbassó et dono 1 pistatxo, ningú s’amoïna, ni s’escup el menjar, ni ballen les culleres per la taula, ni les sopes. Si no vol menjar continua jugant o se’n va a dormir fins que ella mateixa demani el que vol menjar. Ara la nena un dia s’infla a menjar carbohidrats, al següent menja proteïna animal, a l’altre menja fruita i verdura com mai ho havia fet fins ara... i sobre tot, sense baralles, increïblement tots feliços i alegres.

Gràcies Alba per fer-nos arribar a l’entrevista d’en Julio Basulto, sense cap dubte, comptar amb informació ens fa repensar-nos-ho tot que és ben útil molt sovint amb la canalla."

-

.

* Quan un germà gran fa tàndem acostuma a centrar-se en el pit i a mamar, molt! Hi ha hiperpoducció de llet i cal aprofitar-ho, per tant deixen l'AC per mamar i mamar. I recordem que pren llet en grans quantitats que com el cas de la prota d'aquesta vivència augmenten de pes de manera espectacular.