- Gent estic malalta, sí, sé que potser no semblarà massa greu i em direu que sóc una hipocondríaca i que segurament la meva dolència té una solució senzilla però.... ho volia compartir.
-
Fa uns quants dissabtes al vespre a l’hora de sopar ma mare havia fet pa i nosaltres n’haviem comprat a la Fira de la Terra. Els pans estaven junts sobre el marbre de la cuina i en aquell moment vaig ser conscient que la malaltia era greu i que progressava inexorablement. Quin espant! Vaig pujar la foto al meu Facebook i vaig poder detectar a més malaltes.
La meva malaltia estic segura que hi ha més gent que la pateix, de fet estic molt segura que hi ha moltes altres companyes que sabran de què els parlo i han de tenir els mateixos símptomes que jo. És impossible que jo sigui l'única. Em fa vergonya explicar-ho aquí en veu alta, però ha arribat el moment de dir-ho i descobrir-ho:
A vegades..... a vegades veig tetes!!
Sí, i no parlo d’anar pel carrer i veure un escot i pensar mira té tetes, part del cos habitual en practicament totes les dones i que seria un fet normal, no? Les dones també mirem els escots de les dones, no?
Jo parlo deveure tetes en coses quotidianes, coses del dia a dia que sospitosament sembla que tenen forma de pits. Ostres i és que n’hi ha moltes, o que en veig moltes i no paro!!! Ara ja sóc conscient que tinc el cervell infectat, és que no faig altre cosa. A vegades penso que potser tinc mania persecutòria i que les coses amb forma de tetes em persegueixen però és queja fa anys que la simptomatologia va avançant i complicant-se.
Veig pits en coses habituals, un timbre d’una porta, unes taronges.... I és clar tampoc m’ajuda tenir el mòbil ple de pits de veritat (a vegades penso que el dia que el perdi, el que l’agafi fliparà en colors)i mira que esborro les fotos però res, segueixen entrant i no paren d’arribar.
He arribat a tal nivell que si m'envien un power point d'aquest pujats de to jo em dedico a repassar pits: naturals o operats, mugró normal, pla o invertit...
I ja que ens confessem us ho diré tot: ara no només veig pits... també veig tels!!
Aquesta patologia és una mica diferent perquè els veig al seu lloc, a la boca del seu propietari o propietària i sí ho afirmo, això em crea problemes de relació perquè no em puc concentrar en altre cosa que el filet maleït que té aquell pobre desafortunat que tinc plantat al meu davant. I més igual de què em parli és que no m’interessa gens jo només dono voltes a com té les dents, si pronúncia bé o no (i si pronuncia bé haurà passat per un logopeda??) i respira pel nas o per la boca? i ronca... És clar, acabes de conèixer algú i no queda massa fi preguntar així com així: Tu ronques? Els petons amb llengua què tal? Els gelats els llepes o els mossegues...? I de petit tocaves la flauta o la porfe de música et va deixar per impossible? Ejjemmm fora de lloc total!!! Així que em resigno a imaginar, extrapolar i poca cosa més. No vull que se’m noti que la malaltia avança!
Les meves filles i el meu marit començen a tenir símptomes inequivocs de patir la mateixa malaltia. Elles no veuen tetes però si que veuen tels!!! Ahir a la tarda veient una peli d'aquelles que ajuden a fer la migdiada l'Abril va cridar: "Maaaaammmmmmmmaaaaa mira quin tel que té aquest nen!!!!" Nooooooooooooooooo s'ha infectat!!!! I la punyetera em va dir que era un tipus 3 ( per cert que ho va clavar!!) i ara què???? Aviat també començarà a veure tetes també??!!!
Així que puc confirmar que hi ha qui pateix els mateixos símptomes que jo, això em tranquil·litza perquè potser troben una cura per nosaltres o potser és que no tenim cura, qui sap!
