Som la llet

Alba Padró i Arocas

Llet del pit

Fa moltes entradesvaig parlar dels homes, de lalactància i l'opció que alletèssin. Ahir voltant per aquets mons d’Internet vaig trobar el bloc de Trevor McDonald i la seva lactància.

-

Cada vegada les famílies i les normes socials i culturals que establíem per definir la família són més obertes i plurals. Les antigues definicions de família passaran a l’historia, els generes de qui els conforma no seran més que una anècdota. Família és amor, sense més. I fins ara "lactància" eraigual a dona, però potser també caldrà modificar conceptes.

Trevor va néixer en el cos equivocat i quan va poder es va convertir en la persona que volia. Aquest canadenc llicenciat en ciències politiqueses va plantejar, juntament amb la seva parella, ser pare. Una opció era l’adopció però van veure que era un camí complicat i van optar per tenir un fill biològic. Trevor s’havia sotmèsuns anys enrere a una mastectomia per eliminar els seus pits i seguiaun tractament hormonal amb testosterona, però els seus òrgans reproductors estaven intactes, per tant podia, deixant el tractament hormonal, quedar-se en estat.

Però Trevor ha anat més enllà i ha alletat al seu fill. És cert que la seva capacitat de producció de llet estava minvada amb total seguretat degut a l’operació de canvi de gènere però tot i així el teixit de la glàndula va respondre a la seva gestació fabricant llet per a la seva criatura.Així, després d’uns quants intents, ho va aconseguiri va parir el seu nen. Aquí teniu el relat de la doula que va acompanyar el seu part. De fet, que un home transsexual doni a llum ja no ens sorprèn, si ho recordeu ja fa uns anys que Thomas Beatie va quedar-se en estat i també va parir el seus fills, causant estupor, sorpresa i debat, molt debat!

Així que, amb l’ajuda d’un relactador casolà, Trevor ha alletat al seu petit amb llet materna donada (no em voldria equivocar amb les mesures però sembla que han rebut més de 400 litres de llet ) i sense prendre un sol suplement de llet artificial!

Llegir el bloc del Tevor m’ha recordat sentiments i experiències properes quan vam viure l’accident de la Maria aquest estiu, ja que una de les incerteses més grans era poder saber quan temps aguantaríem tots amb el procés de donació de llet. Primer ens vam plantejar uns dies i després una setmana i finalment van ser uns mesos... Tevor descriu aquesta mateixa sensació quan s’adona que ho han aconseguit durant 18 mesos. Ara han deixat la llet donada, segueix amb la lactància però fa servir llet de vaca.

Però aquí no acaba la cosa. Trevor ha aconseguit modificar les normes de la Lliga de la Llet a Canadà! De fet tant les normes de la Lliga de la Lletcom les de la Federació Catalana i Espanyola parlen que per ser assessora cal ser mare lactant. Trevor no entenia perquè ell no podia ser líder de la Lliga de la Llet i perquè la seva condició de transsexual era un impediment. Com bé expressa Trevor, la lactància va més enllà d’una condició de sexe o gènere, quan compartim al grup experiències pors, dubtes, satisfaccions ho fem des de les mateixes experiències comuns envers la lactància, la societat i la família.

Histories com les del Trevor ens fan obrir horitzons, veure que tots els conceptes que teníem establerts com a definitius i inamovibles no tenen perquè ser-ho. Com en aquest cas “lactància materna” es transforma en lactànciapaterna i en especial ens hauria de fer adonar que tots els models són bons i ho són perquè fan feliç a qui els porta a terme i això hauria de ser el principal objectiu de qualsevol assessora o grup de suport.

Us animo des d’aquí a llegir el seu bloc, penseu que amb el traductor de Google s’entén tot força bé. Realment ha estat apassionat llegir-lo i obrir nous horitzons mentals! Gràcies Tevor i família!!