-
Les noves iniciatives sempre són benvingudes i més si es tracta d'una iniciativa que permet a les mares lactants gaudir de dos plaers a la vegada.
-
Al setembre del 99 van estrenar "NottingHill", jo estava rodona com una baldufa i encara no sabia que em quedaven pocs mesos per tenir que deixar una temporada el cinema i el teatre aparcats, aquella era la darrera peli que podria gaudir en molt de temps!
Tot i que el cinema no és la meva gran passió, em decanto més pel teatre i pels musicals, una tarda de cinema no fa mal a ningú i tot i que la lactància era un plaer i una cosa queadoravafer deixar el cinema de banda durant mooooooollllltttde temps era un pèl dur.
Vaig intentarposar-me Canal+ a casa i durant una època com a mínim podia veure quelcom de novetats. Tot i així no és el mateix veure cinema a casa o veure'l al cinema. Res a veure. És unsuccedanique permet tenir tardes o matinades entretingudesperò no sé per quina raó a casa em distreia i em deixava els finals de les pelis sempre per veure.
Teniaamiguesagosaradesque tenien el valor de ficar la criatura al fulard i anar-se'n al cinema. Però a mi aquesta opció em feia pànic. I si plora? I si no vol teta? I si em toca anar amunt i avall del passadís perquè calli? I si plora tant que els altres espectadors es queixen?... Tot i que amb el volum que posen les pelis potser si plora no senten res.... Però i si li molesta a la nena el volum a tot drap que acostumen aposaral cinema??? Solució em quedo a casa. Perquè ja sabeu que el tema extracció de llet no era el meu fort!
També tenia amigues que planificaven al detall la tarda de cinema:
Però en el meu cas no tenia víctima voluntària, així que res em tocava veure amb resignació les pelis a Canal +, Imagenioo per DVD que lescutufessón més barates fetes al micro i si calia podia parar la peli cent vegades. Qui no és consola és perquè no vol!
I així van passar els anys fins que la meva filla va tenir edat d'anar al cinema però és clar teníem gustos diferents i ella preferia un altre tipus de pelis que sincerament a mi no m'hanagradatmai. Però com que les mares són unes abnegades m'he empassat ( i el meu marit encara més) durant anys les pelis de dibuixos que a elles, després va venir la peque i ja eren tres contra una, els agraden.
Ja després quan eren més grans i no depenien del meu pit he pogut anar a veure les pelis que jo volia però i totes les que em vaig perdre, què!?? Per la lactància renunciem a moltes coses però ara hi ha qui ha vist la solució!
L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú s'ha adonat que les mares lactants tenim altres passions que la teta i que sortir de tant en tant al cinema és una meravella!
Així que han posat en funcionament el projecte "Llet i cine" que permet a les mares lactants veure pelis d'estrena amb tota comoditat: amb altres mares lactants i criatures, amb canviador, amb el volum de la peli més baixa, llum difusa.... Ideal per mares i criatures! Ara el cinema ja és per dos i no cal que siguin dibuixos, la primera peli que han estrenat és "JaneEyre" i cada mes en faran una nova, perquè des d'ara alletar i gaudir del cinema no té perquè està renyit.
Felicitats a l'ajuntament de Vilanova per la iniciativa, esperem que tingui molt èxit.
