Som la llet

Alba Padró i Arocas

Des de la raó

-

Ostres sembla que lacaloretaens altera a tots! Què està passant?!

-

Carta d'un lector al diari la Vanguardia

Grup de Facebook contra la discriminació de Primark a mares lactants.

Mares convidades a deixar de banyar-se en una piscina pública per alletar (i n'hi ha més, no totes surten a les notícies)

Tinc una entrada que parla sobre què fer quan una mareésconvidada a deixar d’alletar però com que em repeteixo més que l’all m’agradaria tornar a parlar del tema.

A veure, quin penseu que és el nostre principal objectiu com a col·lectiu respecte de la societat? Jo ho tinc clar; normalitzar la lactància. Aconseguir que les dones puguin alletar on vulguin i aconseguir desterrar els prejudicis sobre la lactància.

I com penseu que ho podem aconseguir? Doncs no ho sé, però el que tinc clar és que no amb reivindicacions col·lectives amb la teta fora.

Sé que en general les mares lactants són molt passionals, que se’ns regiren les entranyes quan ens sentim discriminades (de fet suposo que això ha de passar a tothom que estigui ficat en qualsevol moviment minoritari i tinc clar que també han de sentir aquesta necessitat de reivindicar-se) i sé que rebem per totes bandes, ja que la societat té molts prejudicis i és d’allò més hipòcrita amb la lactància: tetes com a producte de publicitat i consum sí; tetes en ús fisiològic, no.

Però ens cal tenir cap i seny (em surt la vena catalana) i pensar com volem que ens vegin, pensar què transmetem amb cada iniciativa que proposem per reivindicar situacions de greuge. Ens cal tenir clar que alletar és encara un acte minoritari i querebrem comentaris ofensius i opinions divergents i part d’aquestes opinions vindran de gent anònima contra la qual no podem fer res. Però quan aquestes opinions arriben d’empreses concretes(o empleats d’aquestes empreses), d’espais municipals... podem actuar en conseqüència i per les vies “normals” per les quals qualsevol ciutadà realitzaria la seva queixa.

La societat aprendrài normalitzarà a poc a poc perquè cada vegada hi ha més mares lactants, més dones que normalitzen la lactància en el seu dia a dia, i ho fan amb els seus petits actes quotidians: alletant al bus, a la piscina, al súper, a la feina, a la llar d’infants, a les esglésies, mentre compren roba, mentre fan cua a les administracions.... I si mai cap donaessent reprovada o atacada en primer lloc pot fer servir el sentit de l'humor com a eina per derrocar prejudicis i si noens se’nsurt el següent pas ésqueixar-se de manera formal per escrit amb còpia a l’empresa/institució/entitat i amb còpia al Síndic de Greuges.

Pensem sempre què volem transmetre i recordem que aquesta és una lluita llarga i s’hauria de construir, pel meu gust, des de la raó i no des del cor.

PD: He trigat anys a veure-ho d'aquesta manera, tot cal dir-ho!