Criatures 19/09/2011

Casaments i avions

3 min

Aquest cap de setmana he estat a Mallorca al casament de la meva cosina, Glòria. I tot i que tenia previst un entrada diferent, he recordat que casaments no en tinc cap.

Aquesta vegada no m'ha calgut preocupar-me massa, però en altres ocasions, quan formava part del club de les mares lactant quan em convidaven a un casament la preocupació principal era la mateixa: Què em poso?

I ja sabeu que no sóc una fan de comprar roba i encara menys d'anar de botigues i menys encara si tenia que cercar un vestit que em permetés alletar.

Quan alletes i busques un vestit al teu gust cal tenir molt present que no tots serveixen. Si vols alletar-amb un vestit de cerimònia cal comprovar abans de comprar-lo que esta fet per tant notable tasca.

Un vestit d'una peça no és com portar una samarreta, quela potsarremangar i llestos, cal preveure que serà suficientment elàstic i mal·leable per permetre alletar sense massa espectacle. Perquè a menys que siguis la núvia és millor que no siguis la protagonista.

El meu marit té una col·lecció de germans, els tres últims es van casar de manera consecutiva, un cada any durant tres anys quan vam acabar les noces van començar la segona tanta de cerimònies, els bategis! Per tant puc afirmar que tinc una bona experiència en el tema vestits de celebració i lactància.

El primer vestit que vaig compra era un vestit de setí de color vermell de tirants. Tenia dos tirantets molt fins que em permetien baixar una de les tires, fent una mica de gimnàstica i unes quantes torsions, i poder donar teta a la Maria.

L'únic problema és que al baixar la tira em sentia molt nua. Per aquesta raó i per que la Maria tenia només tres mesos em vaig passar el dinar amb un tovalló de color blau elèctric a l'espatlla per sentir-me una mica més protegida. Discret, discret!

El segon i el tercer es van assemblar. Una mica de màniga per un cantói perl'altre un tira fina com la del primer vestit. Ja havia aprés la lliçó i tot i que també em deixava unaespatlla al aire no em sentia tan nua.

Fa poc i per consell i ajuda de d'una súpermegafashion mare he aprés que també serveixen a tal efecte els vestits anomenats paraula d'honor, això sí si la teva criatura és encara petitona, perquè cap a l'any tenen tendència a començar a tibar-te la samarreta avall i amb vestits d'aquest la teva fama com astriper pot començar a circular. Ah! I les que tenim pit (talla 100 o més) també podem patir ensurts amb aquest tipus d'escots.

I per fi arriba el dia i marxem a Mallorca, però he de confessar que divendres vaig trobar a faltar alletar quan vam anar en avió. L'Abril es va posar nerviosa, feia dos anys que no volava. Tenia set, tenia gana, s'avorria, li feien mal les orelles... Ostres quan era petita i ens arribava l'hora bruixa l'endollava a la teta i fora problemes!! I ara em calia: aigua, aliments i xiclets??!!

Dissabte al casament de la Glòria i el David hi havia molta criatura. De cop el meu marit em diu: "mira, una de les teves!" I si una nena preciosa amb unes cuixes d'aquelles que fan goig amb la seva mare que (portava un vestit de tirants) l'alletava mentre els nuvis es feien fotos amb els convidats i la xaranga no deixava de tocar. Elles anàven a la seva.

Per cert en aquesta ocasió la cerimònia no era en una església, res a veure, però jo he alletat en totes les cerimònies anteriors i en totes les esglésies, quina tranquil·litat perquè si hi ha barra lliure deteta hi ha tranquil·litat garantida!

La festa va seguir fins a altes hores, altres criatures tenien les piles baixes, inclosa la meva, però aquella menuda que tenia la teta de sa mare a disposició estava perfecte, somrient i feliç!

I si aneu de casament ja sabeu, sou mares lactants no santes, una copa de cava per brindar per la felicitats dels nuvis no us farà cap mal!

I des d'aquí i si em llegeix aprofito per demanar a la Glòria i el David a veure si aviat em donen una mica de feina i em fan "treballar" d'assessora de lactància virtual! Que estic segura que al avi Joan i l'avi Quica els cauria la baba! FELICITATS!!!

stats