- Suposo que totes heu sentit la notícia - Com sabeu porto el telèfon de consultes d'ALBA. Quan la notícia de les pròtesis va sortir a la llum vaig pensar quan temps trigaria a rebre trucades de mares lactants que portessin les pròtesis afectades. He trigat uns dies però ja han començat. Per tant opto per deixar per escrit aquesta informació de manera que es pugi consultar.
En primer lloc el que caldria recomanar a totes les mares que portin pròtesis éstranquil·litat. Sí, sé que és complicat seguir aquest consell però si en aquest moment alleten la millor opció és seguir amb l'alletament i pensar les coses abans d'actuar.
La següent recomanació seria que es posessin en contacte amb el seu cirurgia per poder fer una ecografia i controlar l'estat dels implants. Recordeu que les probes diagnostiques són compatibles amb la lactància. Sembla que aquests implants en concret es comencen a degradar de manera important i perillosa al cap de 8 anys de la sevacol·locació.
Hi ha dones que han notat dolor, picor, cremor... Que podrien indicar que la pròtesis s'ha trencat.
Però les mares patim per nosaltres però patim molt més per la salut de les nostres criatures. Les dones amb les que he parlat es debatien entre treure's els implants de manera immediata, amb la pèrdua de la seva lactància, o esperar fins els deslletament per treure-les. Però és clar la por a passar quelcom nociu, penseu que la silicona que van utilitzar per les pròtesis és una silicona d'ús industrial no apte per l'ús estètic, a través de la llet a les criatures els fa pensar que potser seria millor deslletar de manera immediata.
Com que jo tampoc sabia què era millor vaig demanar ajuda, com sempre quan estic perduda, alCarlosGonzález que molt amablement m'ha permès traduir i publicar al bloc la seva resposta. Aquí us la deixo:
" Pel que jo sé, no està clar que els implants siguin realment perillosos,o que treure'ls sigui menys perillós que deixar-los, al cap i a la fi, treure'lsés una operació quirúrgica.Aquí tens l'article de lawikipediafrancesai el comunicat de les autoritats franceses. Es tracta d'uns pocs casos de càncer, que no hi ha manera de saber si van serprovocats per la pròtesi o si s'haguessin produït de totes maneres. Francament, la reacció que s'està produint és molt exagerada. Quan esva descobrir que el tabac produeix càncer (i això sí que està ben demostrat, iel risc és alt) els fumadors no es van espantar tant, la majoria nitan sols van deixar de fumar.
L'únic que tenim és uns pocs casos de càncer entre centenars de milers de dones que porten els implants. Podria ser coincidència, i en tot cas sembla un risc baix.
Si jo fos una dona amb un implant, abans de treure-me'l esperaria uns mesos a veure en què acaba tot això. Segur que en diversos països estanfent estudis per veure si de veritat hi ha risc o no. I, en tot cas, el risc és per a la mare. Res fa pensar que, primer,els productes tòxics de la pròtesi puguin passar a la llet, i, segon,puguin tenir cap efecte per via oral. Si us plau, els nens es passen eldia xuclant coses que ningú s'implantaria en el cos. La toxicitat d'unproducte és molt diferent quan t'ho prens per via oral o quan t'hoimplantes i el portes dins durant anys. No veig cap motiu per deixar de donar el pit. Ni per córrer a treure's l'implant." Entenc com a mare que la por ho pot inundar tot, i també em puc imaginar que si consulteu al ginecòleg no donarà massa valor a la vostra lactància en curs i potser optarà per recomanar la fi de la lactància i l'extracció sense més... Per tant calma i tota latranquil·litatque pugueu abans de prendre cap decisió important.
