-
Estic completament segura que si aquella tarda l'Eulàlia Torras no m'hagués agafat el teléfon d'ALBA la meva vida seria molt diferent, estic convencuda que aquest bloc no existiria!
-
Fa més de vuit anys que porto el mòbil d'ALBA i quan sento que algú opina que l'assessoria telefònica no té importància em poso de mala llet!
Es pot pensar que la feina que es realitza per mitjà de l'atenció telefònica és una feina menor i que no té massa valor, és evidentment, que el nostre àmbit d'actuació, com a assessores, és preferiblement el treball que realitzem als grups de suport un cop per setmana, però el que podem fer en un grup es redueix a una parell d'hores per atendre totes les mares.
Hi ha moltes circumstàncies, en les quals les mares necessiten una atenció immediata d'urgències: malaltia de la mare o el nadó, patologies dels pits, nadons prematurs, bessons, brots de creixament...En el cas, per exemple, de mares amb criatures acabades de nèixer o de pocs dies la cosa es complica, ja que, l'atenció que requereixen és molt superior a les dues hores que els podem oferir (si realment estiguéssim només amb elles).
La setmana té 168 hores, en el transcurs d'aquestes poden sorgir molts temes, que donada la realitat social de l'atenció hospitalària ens toca resoldre a les assessores i tot que no hauria de ser així, la formació completa i adequada de l'assessora de lactància permet cobrir el buit existent en el sistema.
No podem menysprear la utilitat del telèfon, i sobretot si es tracta d'un telèfon mòbil, que permet a l'assessora estar en contacte amb les dones i els nadons que necessiten atenció immediata, o d'urgències o les que necessiten realitzar consultes fora de l'atenció grupal.
Però les trucades de telèfon no són gens simples tenen dificultats afegides i que a més juguen en contra de l'assessora i que requereixen astúcia, imaginació i creativitat.Les trucades són a cegues i no podem:
-Veure el que la mare ens descriu: un punt en el mugró, el nadó mama rar, fa caques de color diferent. -Veure l'actitud de la mare: no podem saber com rep la nostra informació, com es relaciona amb el nadó ... -Veure la part tècnica: com el nadó fa l'adherència, com és l'anatomia oral del nen, com està el seu mugró lesionat ... -Veure la comunicació no verbal de la mare. -Mostrar la nostra comunicació no verbal a la mare.
Hem de transmetre conceptes tècnics perquè la mare els pugui aplicar immediatament i no sempre són simples d'explicar:La pressió inversa suavitzant, les compressions del pit, valorar la postura, valorar l'anatomia oral del nadó...
A la vista de tot això es pot entendre la raó intrínseca de les dificultats de les trucades per sobre de l'atenció personal cara a cara. Per mi el telèfon és més que un instrument per donar informació i les dades dels nostres grups de suport.
Així doncs el telèfon un complement dels grups? Pensar que el telèfon només és un complement dels grups suggereix que el telèfon està subordinat als grups. Que el funcionament dels grups és més important que l'atenció telefònica. L'atenció telefònica hauria de ser un dels primers graons de difusió dels grups ja que ens permet derivar les mares (igual que lainformació material dels grups que es reparteix a les mares) una mena de primera porta.
El telèfon hauria de ser idealment aquesta porta d'entrada al grup iens hauria de donar la possibilitat que les usuàries del grup puguin estar en contacte amb les assessores durant la resta de la setmana fins a la següent reunió.Però la realitat és que el telèfon també està obert a moltes mares que no són usuàries del servei i que mai aniran al nostre grup, però a les quals els cal la mateixa atenció, ja sigui perquè en la seva zona no hi ha grups de suport, o perquè no poden temporalment: cesària, malaltia, prematuritat ... Traslladar-se a un grup de manera física.
El telèfon ens permet rebre la consulta a qualsevol hora (depen de cada grup) i ofereix l'aventatge de la immediatesa, i en certs moments (especialment en meitat de la nit) poder solucionar problemes és un alleujament vital per a moltes mares que potser en un moment crític ho podrien engegar tot a rodar, com jo aquella tarda!
