Sí, sí és el primer

Xavier Tedó

Se'ns ha fet gran

No hi ha res més desolador que mirar un vídeo del teu nano de fa cinc mesos.Perquè és quan t’adones que s’ha fet gran. Que ja no es queda mig minut encallat amb una paraula ni em pregunta perquè no sóc una gavina. Ara ja raona i et respon que s’ha tret els mitjons perquè té fred. També te la intenta fotre. Baixa a casa dels veïns i quan puja s’inventa que ja ha sopat. Cola un cop.

Que s’està fent gran ho intueixes la matinada que sents un soroll i t’aixeques per avisar als lladres que s’han equivocat de pis i te’l trobes assegut a la tassa del wàter. I t’ho demostra al mes i mig de començar l’escola. Veient que els nens dels altres cursos ja entren sols,decideix de manera unilateral que no vol que l’acompanyem fins a l’aula. Ara parlar amb la seva mestra és més complicat que obrir el tap de l’Apiretal.

Tampoc es perd detall del que diem. Que ampliï el seu vocabulari és bo. Té els seus perills, això sí. Com per exemple que li digui a la monitora de piscina que “el meu pare quan s’enfada diu joder”. Jo em resisteixo a què es faci gran. I li dic que sí, que després del nou ve el catretze. Tampoc el corregeixo quan al vespre em pregunta si ja dinemo si li deixaré veure per quinzena vegada “La Sinerita”. I l’empipo tan com puc perquè em digui: “Deixa’m del pau”.