¿Què esperem de les vacances?

Quan tens fills de totes les edats, el repte més important és trobar un destí on tots gaudim. Però, ¿què esperem realment de les vacances?

Si us sóc sincera, jo seria feliç davant del mar, amb una hamaca, un para-sol, un bon llibre i un mojito. Al migdia cuinaria alguna cosa lleugera i havent dinat em posaria a escriure la novel·la que tinc al cap des que vaig presentar el meu segon llibre 'Hazte la vida fácil'. Al capvespre, m'agradaria sortir del braç del meu Estupendu a passejar, sentint l'olor del mar, acostar-nos a algun lloc on trobar-nos amb amics i passar una bona nit de tertúlia i bona cuina. Aquestes són les meves vacances ideals, res de l'altre món, si no fos perquè me les imagino als Hamptons de Nova York, que és on vivia abans de tenir família i ho enyoro.

Les vacances ideals del meu Estupendu són anar a la muntanya, a fer caminades i per acampar i dormir sota els estels. I tenir un petit taller per fer mobles i coses que inventa, perquè la seva imaginació no té límits.

Les preferències dels nois també passen per la platja, però no en un poble tranquil, sinó en algun lloc amb wiffi i molt ambient, que estigui ple de gent nova. A les nits volen anar a ballar, a gaudir de la voràgine nocturna que a partir de 16 anys és el que mola més.

I aquí estic jo, amb la pantalla de l'ordinador oberta, desitjant tenir una àvia en algun poble, perquè així no hauria de decidir - tots aniríem al poble a veure a la iaia- i llest. O desitjant tenir un pressupost que em permetés complir els desitjos que els meus fills tenen de conèixer món, fent un viatge d'aquests que lleven el singlot: un safari per Kenya, un combinat de 3 setmanes per San Francisco, Nova York i Hawaii, o anar a la Polinèsia francesa o de missió quiropràctica a Haití i Santo Domingo i quedar-nos un mes visitant Sud-Amèrica, perquè vegin un altre mon.

Però aquest és el món real i per fi aconsegueixo quadrar el cercle amb els desitjos de tots: una setmana a la muntanya i una altra a la platja, i em centro en el més important: crear records de família per als meus fills. No importa massa on anem si anem els cinc. De vegades pots pensar que els teus desitjos no compten perquè tots els teus recursos econòmics i d'energia els dones als teus fills... però és el que em fa més feliç. Passar tardes de xerrades infinites, anar a ballar amb ells, veure la taula on estem tots i pensar "déu meu que això no s'acabi mai!!". La felicitat no la trobem en les expectatives, la felicitat està en deixar-nos portar pel ritme lent de les vacances, gaudint del bé més preuat que tenim els humans: el temps. Atresorem-lo, perquè mai serem tan joves ni tan lúcids com avui.

Bones vacances Criatures, us veig al setembre!