Els telèfons i la vida familiar

Noies, que voleu que us digui, jo abans de les xarxes socials no sabia ni qui era en Lebron James. Tampoc sabia que des de el telèfon podies escoltar música tot el dia l’Spotify... ¿no era al Youtube els vídeos musicals?Per a les noves generacions, que han nascut amb el telèfon mòbil i les Tablets sota el braç, estar permanentment connectats és un fet quotidià, com una extensió de la seva vida de la que no poden prescindir.

Per a les persones de mitja edat o més grans, el seu ús encara és mitjanament prescindible, doncs al néixer en un segle on aquesta tecnologia no existia, descobrim altres formes de comunicació i entreteniment, que a les noves generacions de nadius digitals els sorprèn i avorreix. Algunes veus parlen fins i tot d'addicció i no ens enganyem...estem tots enganxats.No hi ha dubte que Internet és una xarxa enormement popular, còmoda i immediatament gratificant per connectar-se amb els altres. Mitjans socials com Facebook, Instagram o WhatsApp compten amb milions d'usuaris a tot el món. Sens dubte ens ofereixen una audiència i atenció immediata. Permet mantenir el contacte diari amb persones que estan geogràficament lluny, i pot ajudar a combatre sentiments de solitud. Internet ha ofert a molts, una manera convenient de localitzar, reconectar i reactivar relacions que d'una altra forma podrien haver-se perdut.

Jo mateixa, que ja sabeu que sóc mare de família nombrosa, si hages de pagar per tots els missatges que envio als nens per WhatsApp, m'arruïnaria. I desenganyem-nos, ens encanten les emoticones, els petons de migdia amb l'Estupendo, la foto que envien els nens des de casa dels amics, o el missatge d'arribar a casa quan surten el cap de setmana, que ens tranquil·litza i ens deixa seguir dormint. És a dir no tot és tan dolent.Com ha canviat la forma de relacionar-nos? Nosaltres ho tenim prohibidissim. A taula, parlem tots de com ens va la vida, el dia, l’escola, els pacients, la consulta, dels seminaris quiropràctics, dels cosins, de política, d’esport... del que sigui però sense telèfon. I ens fa pena quan veiem famílies assegudes en un restaurant i estan tots connectats als mòbils.

On abans hi hauria una interacció sobre el lloc, el que anem a menjar o l'ambient del lloc, ara es transforma en una mera espera, cadascun connectat al seu món, del que només s'allunya per a l'acció de menjar, com complint un tràmit. I no diguem dels nadons, que ja els hi donen la el telèfon perquè s’entretinguin al menjar el biberó o el potito de fruita. Entenc que és més fàcil que portar llibretes i colors per tots i pintar i jugar amb ells, que connectar-los a la pantalla i així poder parlar amb la parella o els amics.

Hi ha famílies que viuen malament aquests canvis, perquè no han integrat el positiu de la tecnologia en les seves vides.Per a altres famílies, la tecnologia és l'invent del segle, doncs els acosta als seus fills, als seus interessos, veuen el que els agrada, i poden tenir converses sobre això. I fins i tot ensenyar coses que als pares ens interessen – oooh mireuuu com eren els ABBA originals cantant Mamma Mía- que els nens vegin, amb valors educatius, o cançons antigues, o hàbits, costums o pel·lícules d'altres èpoques, perquè els nostres fills ens coneguin millor -a part de riure és clar- . És a dir que la tecnologia i les xarxes socials no són tan dolentes com les pinten ni tan bones com ens volen fer creure.Normalitzar l'ús de les xarxes socials i de la tecnologiaCada dia enviem al món uns quaranta-dos mil milions de missatges per WhatsApp.

Podem dir que, a nivell de comunicació, és una revolució. La immediatesa de les dades que enviem, així com la resposta immediata que rebem, ens ajuda a interactuar en un món on l'important és tenir la informació al moment.És cert que el seu ús indegut, per guanyar en popularitat, o utilitzar-ho com a mitjà d'extorsió a uns altres com el ciberbulling, la suplantació d'identitat o el bloqueig en grups de l'entorn social, pot crear ansietat i aïllament en les persones, i tots som susceptibles a això. Hem d'estar atents als senyals de qualsevol canvi en el comportament dels nens, o de la parella, per poder ajudar-los i saber què pot estar passant.

Hem d'entendre -i fer que els nens entenguin més que prohibir-los- la insensatesa de retransmetre la nostra vida en directe. Ells ho fan pels amics, però també pels riscos que comporta que algú, no desitjat, sàpiga totes les nostres rutines escolars o on vivim o treballem.

La veritat és que les xarxes socials i la tecnologia han arribat per quedar-se. I com en tot inici, ha de passar un temps fins que les persones sàpiguen com interactuar amb això d'una manera que ens sigui útil i gratificant, sense dependre d'això.

Els experts aconsellen:

• Limitar els espais de connexió dins de casa limitant la wifi o les dades a certes hores.

• Crear horaris en els quals ningú es pugui connectar: desdejunis, menjars, sopars i altres esdeveniments familiars.

• Crear espais d'oci familiar compartit on anar amb bicicleta, anar a nedar, fer jocs de taula o cuinar, siguin activitats amb les quals interactuem sense tecnologia a la vista.

• Educar amb l'exemple. Els adults haurien de revisar el seu correu en moments on els nens no vegin que s'està pendent del correu electrònic o dels missatges de les xarxes socials.

Per trobar l'equilibri perfecte cada família ha de mantenir els espais de connexió emocional amb els seus fills, doncs la transmissió de valors requereix diàleg i proximitat. Si això només es pot produir a través de les xarxes socials o visionant fotografies o vídeos que els agraden, és important crear borses de temps en les quals es pugui parlar del vist anteriorment mentre es menja en família, sense cap aparell connectat, per exemple.

Utilitzar la tecnologia per buscar informació sobre els interessos dels nens per comentar després, també pot ser una forma de fer lligams que moltes vegades per falta de temps, o per la diferència en els interessos, no tindríem.

Les relacions són fràgils i cal cuidar-les, donant-los el temps i la dedicació que mereixen. Culpar de tots els mals o de la falta de comunicació o de l'aïllament que pateix la família, a les xarxes socials o la tecnologia, suggereix que s'ha de buscar el motiu primari de la desconnexió emocional que està intentant amagar-se sota el paraigua de la connexió virtual.

Seria una petita victòria si entre tots fem un exercici de reflexió per viure més connectats amb el cor, i gaudim de tot el que ens acosta al futur amb tranquil·litat, però gaudint.