Mare, ¿nosaltres som feministes?

Em pregunta una de les meves filles. Quant me n'alegro que el silenci es trenqui. Les nostres àvies i mares ens van educar en el silenci, ja saps calia aguantar-se amb el que et caigués damunt, per vergonya, per por i per les conseqüències de parlar.

-sí- li dic a la meva filla -nosaltres som feministes- i intento controlar la ràbia que em neix des de dins del meu úter quan sento la sentència de "la manada", quan sento els testimonis des del meu altre país Amèrica hashtag metoo.

Com a mare de tres fills en edat de sortir, he hagut de posar l'accent en un munt de coses que m'hagués agradat no haver d'explicar-los, a les nenes i al nen. Perquè és millor que tornin acompanyats que sols, que portin diners per a un taxi i no vagin en cotxes de desconeguts o que marxin si veuen alguna cosa estranya, que no deixin els gots a ningú, que no es deixin convidar a beure, que vagin sempre en grup. Que no vagin tan maques, ni tan macos. Que a la mínima que passi alguna cosa que ens truquin que els vindrem a buscar...

I no és que el món sigui diferent ara que abans, però sí que sembla que hi ha uns perills més difícils de controlar.

-I sí filla som feministes- perquè malgrat ser el sexe fort, se'ns tracta com al sexe feble, susceptibles sempre de sucumbir a la força bruta del mascle.

Aquesta és la nostra única feblesa, que no tenim la seva mateixa força física per enfrontar-nos a ells. Perquè a força interior ningú ens guanya:

Des dels onze anys tenim la regla i cada mes complim amb totes les nostres obligacions escolars perdent sang i de vegades trobant-nos fatal, però aquí estem fent gimnàstica, saltant al poltre com si res, estudiant i passant exàmens, mentre ens canviem el tàmpax entre classe i classe.

Ens quedem embarassades i seguim treballant fins a l'últim dia per "gratar" un permís maternal ridícul comparat amb altres països europeus i ens programen cesàries perquè no hem tingut temps ni d'anar a les classes prepart. El post part el passem com podem, amb la pressió de perdre els quilos de més quan sortim de l'hospital i tornar ràpidament a ser com abans, no sigui que, si tens el cos fofo i desinflat, no puguis posar-te els texans tanga que et fan semblar una dona d'èxit.

Dietes, gimnàs, operació biquini, arrugues, tints, maquillatges, cremes. Tot un arsenal diet només per a nosaltres, perquè ells encara que estan calbs, grossos o arrugats són més interessants, però nosaltres som cada dia més velles.

Compaginem el pes de la conciliació perquè sembla que els homes són ben manats, però encara no els dóna la gana de responsabilitzar-se del funcionament de la seva casa, els seus fills i de ser l'ànima de la relació de parella. Tant que alguns quan es divorcien és la primera vegada que s'ocupen del seu fill. No hi ha poques mares divorciades que han d'explicar-li al seu ex quina roba porta el nen a l'entreno de futbol o com van els deures de l'escola!

Portem el pes de l'organització, l'economia, l'agenda de tots els membres de la casa en el cap, complim en el treball, els esmorzars, els dinars, els berenars, els sopars, els metges, els extraescolars, la intel·ligència emocional de la família....

Intentem seguir tenint temps per ser dones, mares, amigues, germanes, filles, nétes, nebodes... tot això recau sobre aquest aparentment sexe feble. O per casualitat, ¿hi ha molts homes que truquin a la seva mare, germana, tieta o àvia, sense que l'hi recordis?

I encara ens diuen que som el sexe feble. -Sí filla sí- som feministes, perquè fins que els homes no creixin en la tendresa, el "companyerisme", la igualtat, el respecte i l'admiració per tot el que fem i no deixin de cosificar-nos com a objectes bonics que es posen al costat d'un producte perquè es vengui millor, com col·legiales amb faldilla curta desitjant un càstig en les seves pel·lícules porno o pagant per hores a una prostituta, o sortint-los tan barat abusar-nos o matar-nos, no tenim una altra opció que plantar-nos i ser feministes fins a la medul·la.

Quina petita victòria serà que tant de bo el món s'ompli el més ràpid possible d'homes- que també hi ha- dignes de ser estimats i respectats perquè també ens estimen i ens respecten.

-si filla sí- en aquesta casa som feministes.