El futur és femení, us presento el meu segon llibre “Hazte la vida fàcil”
Que dins el marc del dia 8 de març, es presenti a la premsa el meu nou llibre, “Hazte la vida fàcil” és un honor i al mateix temps una responsabilitat. Perquè no deixes de pensar si veritablement estaràs a la alçada amb el que has escrit per sumar la meva veu a la de tantes dones que des de aquell febrer de 1909 a Nova York van sortir al carrer per reivindicar millors salaris, reducció de la jornada laboral i el dret al vot.
El 8 de Març -declarat oficialment per la ONU al 1975- es reivindica la igualtat complerta de drets. I estem a 2017, i encara estem en un punt on la discriminació, la violència masclista i la igualtat familiar i salarial, en molts casos és una mera ficció.
En el camp de la salut,-que és al que jo em dedico- veig cada dia com les dones encaren esgotades les dobles o triples jornades de treball, casa i criatures. Totes venen a la consulta amb el cos i l’esperit cansat de ser les que tiren del carro de dia i de nit. Entre setmana i els caps de setmana. A vegades no saps si és millor la teva vida de dilluns a divendres o el cap de setmana.
En aquest llibre “Hazte la vida Fácil” he recopilat histories de les dones que han volgut explicar cóm la seva salut es veu afectada per les circumstàncies que les envolten. I es que el que la boca calla, el cos ho manifesta.
Es per això que m’agradaria que tots veiéssim la salut des de un altre punt de vista: la salut ve de dins i es manifesta cap a fora. Com quan estem enamorats, mai estarem tan energètics ni guapos. I és perquè tot el que sentim és veu.
Les dones tenim un llarg camí a recorre encara, però mai hem estat més conscients que ara del suport que donem a la societat i a la família. Veus com “Malasmadres” o “Ellas deciden” estan qüestionant l’estatus quo i reclamant una igualtat realista, més enllà de la teoria.
Moltes de les meves pacients al tenir fills es decepcionen amb les seves parelles perquè veuen com tot el pes de l’organització de la nova família recau en elles. Els seus estupendos ajuden i son ben manats, però son elles les que han de ralentitzar la seva carrera professional, i en elles recau el pes de la casa i la intendència familiar.
Llavors comença la ansietat, la angoixa de no arribar, moltes comencen a tenir migranyes, contractures, un sistema nerviós fràgil… de tot això i com podem gaudir de la vida sense ser tan eficaces parlo al meu segon llibre, perquè com a mare de família nombrosa i doctora, jo també vaig haver de reinventar-me.
La criança, la pressió mediàtica a la que ens veiem sotmeses, els prínceps blaus que destenyeixen, el punt d’inflexió que suposa per qualsevol dona entrar en la menopausa, i cóm vivim la tercera i la quarta edat, és en el que he volgut reflexionar amb molt humor i pensant en el futur. ¿Cóm volem que siguin les nostres filles?
Quina petita victòria seria si aconseguim que les dones del segle XXI siguin dones empoderades, segures de si mateixes, sense por a seguir sent autèntiques i que estiguin només amoïnades per sentir-se realitzades com a persones. Amb arrugues, amb quilos de més, amb els pits de criança, amb l’esperit feliç perquè cadascuna de nosaltres sigui la dona que vulgui ser. Amb tota humilitat he volgut donar veu a moltes d’aquestes dones que cada dia em confien la seva salut, perquè les seves històries són també les nostres. Potser entre totes aquestes històries ens sentirem reconegudes i acompanyades. No estem soles, germanes.
Us estimo, dones de la meva vida.