Com ensenyar als nens a ser agraïts?

Ralph W. Emerson va escriure una vegada: “Encara que viatgem per tot el món per a trobar la bellesa, hem de portar-la amb nosaltres o no la trobarem”.

Com a mares sabem que cada setmana hem de fer certes coses igual que totes les setmanes de l'any. Sabem que la compra no es fa sola, ni ordenar la casa, ni atendre cada extra que se'ns presenta.

Però hi ha alguna cosa que canvia per complet la manera de fer les coses. I això és la intenció.

Fer les coses agraint poder fer-les requereix tenir un propòsit en ment. I és aquest propòsit o aquesta missió vital el que cal ensenyar als nens si volem que siguin persones agraïdes, empàtiques i felices.

Com podem fer que els nens entenguin el que és tenir un propòsit?

Explicant-los el que és la intenció. Si, la intenció amb la qual fem les coses. I això és una cosa que hem d'assajar abans nosaltres.

Per exemple, imagina't que vas tota la setmana a comprar al mercat en pilot automàtic, sense motivació ni ganes. A més de ser avorridíssim, això no t'aportarà res, ni et farà feliç. Però si et sents agraïda per poder fer-ho, l'experiència serà molt més valuosa, miraràs botigues noves, parlaràs amb els venedors per a aprendre què és cada cosa o noves formes de cuinar-ho, i així no només estaràs omplint la nevera, si no que t'estaràs ocupant de proporcionar aliment i nutrició als teus.

Si neteges la casa, és el mateix. Si penses que estàs fent-ho perquè vols que tothom se senti com tu, en un ambient de pau, ordre i alegria, canvia molt a fer-ho amb presses i desgana.

I és que moltes vegades les mares col·loquem les nostres prioritats en l'última posició de la llista, i ens sentim cansades i atabalades per tant a fer amb tan poc temps, i l'única cosa que se'ns ocorre és tirar del carro com es pugui.

Hem de deixar de tirar del carro, per a voler conduir el carro.

I això és alguna cosa que hem de canviar si volem ensenyar als nostres fills a ser agraïts. Perquè? Perquè quan posem les nostres necessitats, salut, economia, carrera, benestar, parella o fills com a prioritat, estem proporcionant un exemple de com fer les coses amb una fi en ment. Entendre que, si tu estàs bé, pots fer que tota la resta vagi bé. i així es proporciona l'exemple de com una persona pot viure de forma equilibrada, gaudint i agraint tot el que li passa en la seva vida. Perquè els nens són esponges i ens miren tot el temps per a saber com cal reaccionar davant les coses que ens passen cada dia.

I és que estant present en cos, ment i ànima durant cada preciós moment de les nostres vides, farà que puguem viure amb una sensació d'intens agraïment vital.

Hem de poder parlar amb els nens d'aquests sentiments. Que no sempre “més és millor”, que hem de ser conscients a cada moment per a sentir-ho al màxim.

Com descobrir les coses d'una forma sensitiva.

Una de les coses més importants en la vida d'un nadó és aprendre a menjar. La majoria de nosaltres, pitet en mà i cullereta a l'altra, hem fet mil vegades l'avió perquè “El meu primer Danone” acabi abans a la boca que a terra. Però si enfoquem el menjar com un descobriment de sensacions, de textures, d'olors, la cosa canvia, perquè ja no estem parlant de l'obligació a menjar, sinó de gaudir-la.

La primera nit que la meva filla mitjana va voler provar el yogurt, estàvem tots asseguts en la taula com de costum. Vam agafar el yogurt amb molta festa i misteri “Com serà un yogurt?” obrim la tapa i la màgia va sorgir sola. Ella va agafar amb les seves mans el yogurt i va començar a posar-ho pertot arreu, la boca, la cara, el cabell, els braços. Estava entusiasmada dient “oh que bo està”.

I us asseguro que tots vam gaudir. I riure. I al final del sopar tots vam donar les gràcies per tenir aquests menjars tan bons, amb tants riures i tots junts. Amb el temps, els més petits de la casa van aprendre a dir amb mitja llengua “gràcies per estar todosjuntostantostodos”.

I amb això no vull dir que tot sigui felicitat i floretes en el camp. I que no em vaig passar mitja hora fregant la trona i el terra, amén de banyar-la i canviar-li el pijama. Però els nens arriben a aquest món sense cap idea preconcebuda de com serà viure. I això ho aprendran a casa nostra. no seria bona idea pensar en això abans d'emetre judicis, o ensenyar-los valors? Si a casa estem tot el dia parlant dels altres o emetent judicis de valor com creus que seran els teus fills? Quan vagin a escola o surtin al món s'enfrontaran a tot el que no els quadri com a paradigma après a casa.

Però si nosaltres agraïm tot el que tenim, des de l'endoll perquè dóna llum automàticament, fins a l'aigua calenta, el llit, la casa i els hi transmetem a ells, podrem fer que no donin les coses per fetes, i entenguin que cal tenir bona intenció i ser agraïts per tot el que tenim. I una vegada han après això, podran aprendre a donar i a compartir, que és una de les coses més maques de la vida humana.

És cert que cada situació familiar és diferent, però crec que ensenyar des que neixen uns valors universals en la diversitat, amb empatia, acceptació i sorpresa, poden fer que superin amb alegria tot el que la vida vagi posant en el seu camí. Seria una petita victòria criar-los així veritat?

Feliç gener família!