Crido.

manresaCrido.

De vegades no me n'adono però crido. I sé que crido perquè el Martí i el Nil criden. I els nostres fills reprodueixen comportaments que perceben com a normals. A casa.

De vegades els crido per dir-los que no cridin. Des de l'altra punta del passadís. En comptes d'anar-hi, foto un crit. I llavors, ells tambe criden. I llavors els esbronco perquè criden. Seria allò que vulgarment s'anomena "bucle". I costa sortir d'aquest "bucle".

De vegades me n'adono tard. Massa tard. Quan tots i totes cridem. I llavors m'agafa mal de cap. I culpa. Molta culpa. I responsabilitat. Molta responsabilitat.

De vegades me n'adono d'hora i crido en veu baixa.

De vegades no crido.

Aquest any m'he fet el propòsit de cridar menys. Treure les majúscules del teclat. Bloquejar la tecla de "Bloq Mayús" del teclat. I quan dic teclat vull dir cordes vocals.

Abaixar el volum.

Endolcir el to.

Reduir el ritme.

Amplificar els silencis.

I canviar. Substituir crits per abraçades. Ja soc d'abraçar-los molt. Però més. En comptes de...

Les abraçades no fan soroll però són sorolloses...de per dintre. No sé si m'enteneu...