Blog | Personetes Creatives
19/06/2019

Per coses com aquesta, m’encanta l’estiu.

enric bastardas
i enric bastardas

M'encanta l'estiu. Ho dec haver dit milions de vegades. I sino, ho dic ara: M'encanta l'estiu. L'estiu em reviu. Em desperta. Em connecta. No són les vacances (només), és l'estiu.

I l'estiu m'encanta per coses com les de la foto. Els nens, ahir, van decidir dormir a la terrasseta. I no només ahir, avui, demà, demà passat, divendres (amb els papes i mames) i tot per entrenar-se per a la sortida del "cau". Bé. Anem bé.

Cargando
No hay anuncios

I ahir a la tarda, abans d'anar a dibuix, ja havien preparat els sacs, els aïllants i els coixins. I l'ós. El Nil treu l'ós, perquè li faci companyia. I ja s'hi havien estirat. I provat que s'hi estava bé. I jo me'ls mirava. I se'n van a dibuix. I tornen. I tornen a sortir a fora. I s'estiren. Ho viuen. De sobres. Jo, me'ls miro, assegut a les "tumbones" amb la guitarra a la mà i una copa de vi a la vora. Mentrestant vaig fent el sopar. I ells riuen. I els encanta...

I arriba la Mariona. ja hem sopat. La criden:

Cargando
No hay anuncios

- Mama, ves a l'habitació i mira a sobre del nostre llit.

Hi va, i hi ha les samarretes que s'han fet ells mateixos a dibuix. De Pokémons. Tots dos. El Martí m'ha fet creure tot el camí de tornada de dibuix a casa, de 5 minuts, que, com que no li havia agradat la seva samarreta, l'havia llençat. I jo l'esbroncava, i li deia que com ho podia haver fet si no l'havia vist ningú més. Que com podia estar segur que no li havia quedat bé. I arribem a casa i me l'ensenya. La portava amagada i havia aguantat 5 minuts de monòleg meu, sobre l'autoestima i l'autoconcepte. Per no res. Era preciosa. I la del Nil, també.

Cargando
No hay anuncios

I sortim tots quatre a la terrasseta. Es va fent fosc. Trec el projector. Posem la Pantera Rosa i ens adonem que es fa fosc perquè cada vegada es veu millor. Engeguem els llumets de colors de l'IKEA. I es fa tard, i surten els estels. I em pregunto com pot ser que no ho haguéssim fet mai. S'hi està extremadament bé. Es fa tard. Apaguem el projector i marxem. Els nens no. Els grans. I tenim una mica de lio. Però això seria un altre post. Aquest s'acaba aquí.

Per coses com aquesta, m'encanta l'estiu.

Cargando
No hay anuncios