Criatures 12/05/2012

Educació Interior Bruta

3 min

Elisabet Sahtouris és una coneguda biòloga de l’evolució que defensa que les primeres formes de vida van passar d’una etapa juvenil en què les espècies van ser competitives, a una etapa de maduresa en la qual es van adonar que si no cooperaven no podrien ser més eficients a nivell energètic, i per tant els seria més difícil la supervivència. Tal com ella ho planteja, diu que l’actual crisi és biològica i , o bé cooperem o ens extingirem. És una afirmació tan rotunda com possibilista a la vegada: cooperar és consubstancial a l’ésser humà, cooperar és a l’abast de tothom. Des del món de la filosofia Jordi Pigem observa que, fins ara, hem viscut en el paradigma del consum. Talment com si el propòsit de la vida humana fos el de produir per consumir. Però aquest model ha posat al límit la resistència biològica del planeta. Escassegen els recursos i està demostrat que aquesta fórmula no porta al benestar humà. Per tant, proposa un canvi de model social i econòmic que va en una línia semblant al de la biòloga. La seva aposta passa per posar en el centre de l’economia a les persones i la seva felicitat. Els índex que mesuren la felicitat humana al planeta com ara l’esperança de vida, la petjada ecològica o la satisfacció vital , demostren que els països amb un benestar material i un PIB més alts, no necessàriament són els que tenen la satisfacció vital més alta. L’exemple revelador és el d’Estats Units que en un d’aquests anàlisis va quedar al lloc cent catorze del món , entre Madagascar i Nigèria. És necessari doncs reorientar la brúixola i les finalitats del que anomenem progrés. Fomentar allò que ens fa humans i que ens és propi , com el pensament creatiu, el coneixement, l’empatia o l’altruisme ens procura benestar personal, i sobretot benestar social. Christian Felber , professor d’economia a la Universitat de Viena, promou l’economia del bé comú : amb noves regles del joc del sistema econòmic, podem fomentar les virtuts de l’ésser humà. Si reemplacem la competència i l’afany de lucre per la recerca del bé comú i la cooperació podem fer créixer la confiança, l’honestedat i la responsabilitat. Abraham Maslow va constatar que les persones més auto-realitzades , les que tenen l’índex de felicitat més alt, són les que es dediquen a una tasca vocacional, amb una entrega desinteressada i generosa, sovint dirigida als altres. Aquestes persones posen per davant la qualitat de vida enlloc del nivell de vida i eleven l’índex del FIB: “Felicitat Interior Bruta”. Un índex que a Butan , l’han fet el seu referent principal . Parlem d’un país petit , muntanyós i amagat que s’estén pel vessant sud de la serralada de l’Himàlaia, entre l’ Índia i la Xina , i té l’honor d’encapçalar el rànquing mundial en Felicitat Interior Bruta. Els quatre pilars, sobre els que es mesura la Felicitat Interior Bruta, són la bona gestió dels assumptes públics, el desenvolupament econòmic equilibrat, la conservació del medi ambient i la preservació i el foment de la cultura. Llegir-los, em fa venir un somriure irònic: aquí no arribaríem ni a puntuar en aquest índex , perquè entre el primer i segon pilar s’hi ha estavellat la pitjor de les cares de la cobdícia i ha fracturat ,per temps, el nostre desenvolupament social i econòmic. Des de la tristesa que em produeix veure i viure el malestar social provocat per aquesta estafa dita crisi, i posats a reivindicar , m’agradaria que inventéssim un altre índex. L’anomenaria Educació Interior Bruta. Aquest índex , posaria com a centre del desenvolupament social , el nivell de formació i cultura d’un país , i es recolzaria sobre tres pilars: la capacitat de cooperació humana per aconseguir que tothom pogués arribar a desenvolupar-se fins allà on fos capaç , el foment de l’accés al coneixement per als seus ciutadans i la capacitat d’educar en les virtuts promotores del respecte i la llibertat. Si aquest índex es pogués ponderar amb el de l’economia del bé comú i el de la felicitat Bruta, potser hauríem aconseguit fer un veritable salt evolutiu com a espècie. De moment, em conformaria que, en un futur proper, hi hagués un repartiment millor del treball i de la riquesa . Un futur amb organitzacions i administracions ben liderades i amb objectius vinculats a la lògica del bé comú. Ho sé, una utopia, però podria ser, ben bé , una realitat.

stats