Menjar bé per créixer millor

Gemma Ros

Com es relaciona el teu fill amb el menjar?

141106_Nena preocupada Zoom

141106_Nena preocupada

Segur que heu sentit parlar moltesvegadessobre efectes que pot tenir l’obesitat en la salut física de nens i adolescents. Malgrat que aquests efectes són molt importants, no ens podem oblidar d’un altre efecte que hoés tant o més que l’anterior. Es tracta de les conseqüències a nivell psicològic que li pot comportar aquest sobrepès. Al mateix temps, però, els problemes psicològics també en poden ser una de les causes. És un peix que es mossega la cua.

Una part de la nostra alimentació té un marcat component emocional. Quants de vosaltres no heu començat a menjar xocolata aquell dia que teniu més baix de moral? O bé per avorriment heu anat a la cuina i heu començat a obrir calaixos o menjar galetes tot i no tenir gana? O aquell dia que arribes estressat de la feina i et tornes boix per enxampar el fuet i cruspir-te’l sencer?

Doncs tot això, evidentment, també els hi passa als nostres fills. I, és clar, aquest tipus d’alimentació “emocional” portada a l’extrem els pot abocar cap a la obesitat.

Després, l’obesitat els pot provocar problemes de relacions socials. El nens se’n riuen d’ell perquè és el grassonet de la classe. El fan sentir diferent i el rebutgen. Moltes vegades, tampoc vol practicar esport perquè és el que hi té menys traça o és el que corre menys i els seus companys no el trien mai per formar part del seu equip. Tot això li provoca una sensació de solitud i incomprensió que el porta cap a l’aïllament i acaba minant la seva autoestima.

El nen pot canalitzar tota aquesta pressió adoptat un estat d’ansietat o depressió que, molt probablement, el portaran a menjar encara més de manera compulsiva. Tal com dèiem al començar, és un peix que es mossega la cua.

Per això no podem afrontar el procés de pèrdua de pes només a través de millorar els hàbits alimentaris sinó que hem d’aconseguir que el nen tingui hàbits saludables a nivell més global, tenint sempre present aquesta vessant psicològica que pot ser tant la causa com la conseqüència de l’obesitat.

I què podeu fer els pares en aquest sentit?

Doncs estar molt atents a l’actitud que adopta el vostre fill davant del menjar. Com s’hi relaciona? És a dir, menja de manera compulsiva? Té problemes a l’escola o amb els amics? Té més estrès del normal?

I per poder trobar aquestes respostes? Doncs caldrà que us carregueu d’elevades dosis de paciència i que parleu sovint amb el vostre fill per intentar esbrinar les causes dels possibles afartaments, si és que n’hi ha. Això ens donarà una bona pista de per on podem començar a treballar.