Un caragol sense família i un llibre

"Els caragols tenen família? Les criatures pensen que sí. Així m'ho assegura una amiga que un dia va fer una excursió a la muntanya amb el seu fill. Es veu que l'infant estava a punt de trepitjar un caragol, i la mare, per convèncer-lo que no ho fes, li va dir: -Què farà la mare i el pare sense ell? El fill va ser contundent: -Tranquil·la, els he matat tots abans. També als germans. Fa temps que m'ho va explicar i no ho he oblidat. És clar que la meva amiga, amb consciència ecològica, com ara se'n diu, va recórrer als seus recursos per parlar sobre el que la criatura havia fet, però va aparcar el respecte a la natura i als animals. Va abordar la idea de "matar" una família ni que sigui de caragols! Tot això us ho explico perquè estic recollint frases enginyoses, creatives, simpàtiques de les criatures, i la que us he explicat, i he marcat en negreta, hi sortirà, per descomptat. He fet una crida per totes les xarxes socials (twitter: @frasesdecriatur; facebook, frasesdecriatures i al facebook del programa "El Suplement" de Catalunya Ràdio) per recollir-ne. M'agradaria que hi participéssiu. Vull recollir la saviesa més ingènua i curiosa del món amb unes frases que segur que us han deixat esglaiats quan les heu escoltat. Me les expliqueu? Mentrestant, us recomano un llibre que també va de frases, però no dels infants, sinó de les que han dit les mares generació rere generació. Es diu Cómo no ser una drama mamá. L'Ha escrit Amaya Ascunce, i l'ha publicat Planeta. L'autora n'ha recollit 101 sentències, i a més, les ha contextualitzat, és a dir ha explicat quan li acostumava a dir la seva mare: Us prometo que m'he vist identificada en unes quantes, perquè me les havien dit a mi i, perquè, ai las!, les dic jo ara.

Fixeu-vos-hi: "No t'aboquis a la finestra" "Si dorms amb els cabells mullats, et donarà un cop d'aire" "Tanca la porta quan surtis de casa" "Si t'empasses un xiclet, se t'enganxaran els budells" "Et rentaré la boca amb sabó" "No és més ordenada la que més ordena, sinó la que menys desordena" "No caminis descalça" "No ho obris amb les dents" N'hi ha moltes més, totes molt reals. Tant, com les que us deuen dir les vostres criatures. Va, som-hi, me les escriviu? Moltes gràcies!