Lidiu en parenting

Trinitat Gilbert

Atenció! Escric sobre el cervell de la criatura

Quan teniu la criatura als braços, no us pregunteu com deu ser el seu cervell? Com us ho podeu fer perquè no plori, perquè no s'enfadi, perquè us faci cas, pels milers de desitjos que voldríeu?

Sí, responeu-me que també us ho plantegeu sobre el d'alguns adults. Hi estem d'acord. Però tornem al de les criatures. I m'hi atreveixo amb permís d'un company bloguer, en David Bueno.

Acabo de devorar el llibre El cerebro del niño, escrit per Daniel J. Siegel i Tina Payne Bryson, i publicat per Alba Editorial. I us el recomano, perquè hi trobareu estratègies per cultivar la ment en les etapes de desenvolupament de l'infant.

1)La primera és integrar els cervells dret i l'esquerre, perquè tindran claredat i comprensió. Com es fa? “Quan el teu fill està disgustat, connecta primer emocionalment, cervell dret amb cervell dret. Després, quan hagi recuperat el control i estigui més receptiu, imparteix les lliçons del cervell esquerre i imposa disciplina”.

Per connectar els dos cervells, els autors també recomanen que posin nom per domar les emocions. “Quan les emocions intenses del cervell dret estan desbocades, ajuda els fills a narrar la història del que els ha alterat, perquè el seu cervell esquerra pugui contribuir a donar sentit a la seva experiència i perquè sentin que la controlen”.

2)La segona és integrar el cervell superior i el cervell inferior. “El cervell superior està en obres durant la infància i l'adolescència i se'n pot fer amo el cervell inferior, sobretot en situacions d'emocions intenses”. Per això cal activar, i no enfadar-se. “En situacions de molt d'estrès, activeu el cervell superior del vostre fill en lloc d'incitar el cervell inferior. No recorreu al recurs de frases com “perquè ho dic jo”. En comptes de fer-les servir, feu preguntes, demaneu alternatives, fins i tot negocieu.

Per aconseguir activar també el cervell superior, podeu jugar a jocs com “què faries si?, i procureu no rescatar les criatures de situacions difícils.

També cal saber que “quan una criatura ha perdut el contacte amb el seu cervell superior, podeu ajudar-lo a recuperar l'equilibri fent-lo que mogui el seu cos”.

3) La tercera estratègia és integrar la memòria. És a dir, fer que allò que és implícit sigui explícit. “Ajudeu els vostres fills a convertir els records implícits en records explícits, perquè les experiències del passat no els afectin de manera debilitant”.

Per sortir-se'n, cal fer ús del comandament a distància de la ment. Dit amb altres paraules, “quan una criatura no vol explicar un fet dolorós, el comandament a distància intern li permet interrompre, rebobinar i fer avançar una història mentre la narra, i així pot controlar tot allò que veu”.

També és un bon consell que els pares ajudin a exercitar la memòria dels fills tot oferint-los moltes oportunitats de practicar el record de dates importants de la família. Així, se'n pot parlar mentre es va amb cotxe, sopant o allà on sigui.

4) La quarta estratègia és aconseguir que la criatura integri totes les seves parts. “Quan la criatura es queda atascada en un punt determinat de la seva consciència, ajudeu-los a triar un lloc per fixar l'atenció perquè controlin com se senten”.

I com que tot plegat pot semblar complex, Daniel J. Siegel i Tina Payne Bryson acaben suggerint uns trucs per explicar a les criatures que tenen un cervell superior i un d'inferior. Quins són?

  • Feu-los tancar la mà en un puny. Així podeu dir-los que és com una representació del cervell.
  • La part superior del cervell és el lloc on es prenen les decisions adequades i el que et fa actuar tal com és correcte, fins i tot quan estàs molt enfadat.
  • Si aixequen una mica els dits, i mantenen el dit polze una mica encara enganxat a la palma de la mà, els podeu dir que a dins hi ha el cervell inferior. Just d'aquí dins provenen els sentiments més intensos. És el que els permet amoïnar-se per la resta de persones i sentir amor. També els permet enfadar-se.
  • Fetes les diferències entre el cervell superior i l'inferior, els podeu dir que no passa res per enfadar-se. És normal, sobretot quan el teu cervell superior t'ajuda a tranquil·litzar-te. Per exemple, i ara feu-los tancar la mà una altra vegada per dir-los: “veieu com la part superior del teu cervell, la que pensa, toca el polze per poder ajudar el cervell inferior a expressar els teus sentiments amb calma?”.
  • Finalment, feu-los obrir la mà. Ara ja saben que la part dels dits, de dalt, és com si fos la part superior del cervell. La de baix, l'inferior. I els dieu: “de vegades, quan estem molt enfadats, podem perdre els papers. Veus com el teu cervell superior ja no toca el teu cervell inferior?” Això vol dir que no pot ajudar-lo a mantenir la calma.
  • Per acabar, per fer vibrar el cervell infantil i adult amb aventures, us proposo que aneu al teatre. La recomanació és per a l'aventura que el Club Súper 3 passa al Teatre Victòria per culpa que el senyor Pla i el seu ajudant han segrestat la mascota de la Lila, la Mildred. Emocions, alegries, música, i tot amb la factura de la companyia Dagoll Dagom, que en dirigeix el musical i que és tan recomanable, que sap greu que s'acabi.

    Zoom