La pitjor mare del món

Anna Manso

A prendre pels maies

Els maies van decidir que el món s'acabava el 21 del 12 del 2012, exactament ahir. Quin caprici. El mitjà dels menors que tinc a càrrec, però, va esperar l'arribada de la data amb cert neguit. L'ha emprenyat moltíssim que els maies pronostiquessin la fi del món just el dia en què va esdevenir un ciutadà d'onze anys. Deia que no li venia gens de gust que l'apocalipsi, per molt pirotècnica que fos, li espatllés la celebració. Però, d'altra banda, una altra fatal coincidència ha fet que veiés la destrucció del món sota una llum salvadora: el lliurament de les notes del primer trimestre.

Màgia

Així doncs, s'ha passat un mes provant de decidir què era millor, si l'anorreament del món (notes incloses) o unes notes poc ensenyables però, a canvi, la supervivència i un dia d'aniversari més o menys potable. Per fer-lo sortir de dubtes li he fet memòria del que va passar ara fa un any. Sí, va rebre un butlletí de qualificacions acadèmiques no gaire galdós. Sí, sí, semblava que aquell seria un dia d'aniversari digne d'Anna Bolena a la Torre de Londres. Tot i que havíem comprat entrades per anar a veure el Mag Lari i vam fer un pacte d'amnèsia, per oblidar que existia aquell paper amb alguns números inferiors a 5 durant 24 hores, el noi no estava per orgues i va entrar al teatre capcot.

Però l'energia desbordant del mag va actuar i, com si hagués patit una commoció cerebral, el nen va oblidar qualsevol realitat que no fos la d'aquell home hiperactiu i genial sobre l'escenari. Un home que m'ha tornat la fe en els fenòmens parapsicològics. Perquè quan va demanar un voluntari menor d'edat per ajudar-lo, i el mitjà de casa va alçar la mà, a la vegada que tants altres nens del teatre, vaig enviar un missatge fort i decidit a la ment del mag. I va funcionar. Va funcionar! Avui encara roda per casa el globus desinflat que el mag Lari li va fer sostenir. Al vespre un nen amb deu anys acabats de fer em confessava que aquell havia estat el seu millor aniversari, malgrat la murga de paper que li havien regalat a l'escola.

Caragirats

Total, que se me'n refoten els maies, Nostradamus i tota la colla d'experts en prediccions espantoses. I n'hi ha una colla especialitzats en temes familiars. Són els que pronostiquen infanteses insomnes, adolescències terribles, universitaris a l'atur, majors d'edat a càrrec fins que compleixin els cinquanta, adults lobotomitzats... A prendre pel sac qui afirma que tot el que passarà d'aquí un segon sempre serà pitjor, tot confonent la negror amb un símptoma de maduresa.

Sí, estem enfonsats fins als pírcings de les celles en una de les pitjors crisis econòmiques dels darrers anys. I els fills ens miren, ens escolten, ens estudien. Hauria d'explicar-los que la vida és un cagarro cuit, però em nego a fer-ho. Que ho facin els pares i mares conscienciats, que a mi no em ve de gust. A més, ja ho saben ells que el món és ple d'estafadors amb corbata, no els cal aquest diagnòstic. El que volen és que els ajudem a engegar a pastar fang tots els aixafaguitarres vitals. Que els ensenyem a fer botifarres històriques als que creuen que no se'n sortiran perquè els maies, els informes PISA, els xinesos o un butlletí de notes vindran i se'ls menjaran de viu en viu. El món avui segueix existint, i en la jornada d'ahir vam viure un altre aniversari memorable, amb notes i apocalipsi incloses. Sí, a prendre pels maies.

Publicat al suplement Criatures. Dissabte 22 de desembre de 2012.